Ficha de la carta

Cervera, desembre 15, 1788

Amich m[ossè]n Ramon, tornà aquesta casa temps ha que sembla un hospital, puig que, al part de la Maria Ant[òni]a, se seguí la malaltia del noy y, estant aquest convalescent encara, prengué a sa mare un fort constipat que ly ha causat dos o tres febradas fortas ab gran dolor de cap y últimament ly ha brotat en los llabis una gran munió de bullofetas, com si fos de cremadura, que sols ly dexen péndrer aliments líquits o trinxat. Ahí, g[ràcie]s a N[ostre] S[enyor] començà a llevar-se y vuy se troba també sens novetat, bé que molt dèbil per lo poch recapte que pren. Parrella y Jaume feyen una llitada, encara·q[ue] Parrella no passà cap dia enter en lo llit. Las criadas axí_mateyx, ara·bé, una y després la altra, però g[ràcie]s a N[ostre] S[enyor] tothom ja comença a sorollar-se y tenim lo projecte fet de anar tota la casa a Bellvís a passar Festas si a·D[eu] N[ostre] S[enyor] plau, lo que seria no poc estalvi.

D[o]n Anton Cortada me escriu que Febres era de opinió que la recepció de testimonis se conferís al notari de la causa, Madriguera, respecte que los llibres exhibits en procés deuran manifestar-se als testimonis. Però açò seria un gasto exhorbitant y per lo qual al present no tenim forças, puig que el notari y escribent, per anar de Barcelona ab un bolant, fins a Anglesola, Barbens y Lleyda, especialment estant los camins del modo que se encontran, en cert gastarian en anada y tornada més de cent lliuras, quant si la commissió se fa al notari Francico Mulet, àlias Xais, de aquesta ciutat, jo’l faria venir a buscar ab lo bolant de Pujalt y se estaria lo dia o dos que fos menester en Anglesola y, després, lo mateyx Gavarro lo acompanyaria a Lleyda y axís no’m costaria sinó las dietas y treballs, perquè, en Lleyda, posaria en casa de d[o]n Jaume lo poch temps que hy estigués. A més que v[ostra] m[ercè] ab Mulet # parroquia sé de cert que se acommodaria molt.

Després que traurem de ensenyar lo # llibre als testimonis, si tots ells, fora del vell Carnicer de Barbens, la s[enyor]a Theresa Pastori y lo s[enyo]r canonge, no saben de ayxò ni coneyxen lletra, ni algú de ells ni ha vista el besavi, ni’l ha conegut ni vist escríure? Sinó que lo que diran és sols de ohïda o de sos passats o de altra gent y lo que affirmaran se redueheyx únicament a aquestos dos artigles? Que Joseph de Rialp era home de bé, de honor y crèdit, respectat públicament per tal y que se feya mitx cas de sas paraulas, açò ho contestan tots? Que era forma pública que la venda fou simulada, que Moliner en aquellos any de la venda anaba molt pobre, com també en lo temps del deute de las 900 quarteras. Açò ho diran la s[enyor]a Theresa de ohïdas a sos sogres, lo s[enyo]r canonge de ohïdas a son oncle, lo vell Carnicer de ohïdas a d[o]n Ramon Gras y a altres y crech que també alguns de Cedó. A aquest poble enviaré lo Pere ab orde que no’s moga de la rectoria fins que’l rector hage entregat tots los documents que si fan per lo cas. Se traurian ab la deguda forma per lo notari sobre tot lo que’s tròbia en los llibras de la vila y en los papers de Carbonell. Lo Rir temps ha que’m té promès que ho embiarà però és home de bon fetge y no compareyx res. Entre los papers de Anglesola he trobat un altre llibre de notas del besavi en què se troba també notada al venda simulada y dona alguna llum que lo remetré a·Febres luego que tinga portador.

Hauria de véurer si de alguna part o si Ramon Parrella podria entregar lo menos unas cent lliuras al s[enyo]r Joan Goser, botiguer, que posa en l’hostal de Manresa perquè ell se pagaria de alguna cosa que ly estam debent y nos entregaria lo demés, perquè ab tants gastos com ara, se han offerit sempre caldos y gallinas &c. Tenim molta neula y de ningú podem conbrar cap diner.

Tenim molt malas notícias de·la salut del s[enyo]r Abat qui la hora present és molt verossímil que està ja ab D[eu] N[ostre] S[enyor], perquè lo dimecres passat lo sacramentaren y ly donaban molt pochs dias de vida. Ab açò Benet y Graells deuran partir luego, que se’n vingan aquí a pasar, encara que puguessen passar més avant, que se refaran un poch y los de aconsolarem en quant pugam.

Basta que’l correu fuig, embiaré dos barralons: un per blanch, altre per negre, # carretells, tots per negre a excepció un que voldria fos per blanch per Bellvís, si pot ser.

Rialp