Cervera, janer 11, 1789
Amich m[ossè]n Ramon, no ha estat menos per assí lo fret y son rigor del que v[ostra] m[ercè] refereyx que han experimentat aquí en Barcelona geladas horrorosas y repetidas per molts dias, quedant lo glas en las bassas y torrents a més de dos palms de gruyx y tota la terra com si fos caga_ferro. Trobàbam la aygua gelada fins dins los quartos y cuyna, no sabén com poder donar béurer als aucells en las gàbias y a las gallinas y godai que J[ose]ph Mir dos mesos ha que nos portà a paga de deute y ara havem engreyxat ab aglans y beurum. Tota verdura, de la més robusta y dura col fins al més tendre espinach, ha quedat morta o cor_gelada. Las carxoferas, todas fetas cendra, los blats grossers com la cibada y ordi, en Segarra, morts, y las seyxas, en Urgell, molt mal_tractadas, y posada molt dubtosa la esperança de bona cullita que, ab molt fonament, nos prometia la bellesa, ufania y verdor dels sembrats. Dels arbres no podem conjecturar lo que serà, perquè los que tenim per lo veÿnat, a excepció dels olivers y alsinas, no tenen fullas, però aquells mostran la fulla rojenca, ab què és senyal que’l fret los ha rustit. Entretant sempre tremuntanas, ponents fredíssim reganyol de prades y semblants bufadas que’ns garapinyaban. Ara, g[ràcie]s a Nostre Senyor, des·de ahí que tenim pluyjeta, lo temps se ha abonçat molt, la terra se ha ablanit forra la malignitat del glas y esperam, ab lo favor de N[ostre] S[enyor], que recobrarem la esperança perduda.
En la montanya crech que los estragos hauran estat més cruels, puig que de Rialp escriuhen que trobaren quatre personas mortas de fret en la plaça y que, per béurer, avian de ficar garrafas ab l’aygua o vi dins l’aygua bullenta per poder degelar-los.
Tenim la aflixió de estar d[oñ]a Raymunda Valls y Gomar socramentada, havent-li portat lo s[antí]s[sim] viàtich aquesta mateyxa tarde. Ja dias ha que estaba ab grans perills de un fort constipat o febre catarral que, per trobar-la prenyada de més de set mesos, donaba que recelar molt. De manera que, cosa de vuyt dias que la confessaren, havia donat mostras de millora y ahí al matí parí fora de temps una noya que, a pochs minuts de bateyjada, partia la eterna pàtria. Quedaba la partera, segons pareyxia, fora de perill quant a la tarda se ly posà febre y a la nit la acometé un fort dolor al costat y ha passat malíssima nit. Lo dolor ha cessat, g[ràcia]s a N[ostre] S[enyor], però està ab la febre y grans perill per haver-li parat la natural purgació.Se diu si ha estat causat aquest accident de què, sens saber-ho los metges, se ly aplicà ahí a la nit algun restringent. Ara los metges tot és treballar en promoure lo fluxo y Vidal, Oliver y Nogués han tingut consulta de dos horas després del viàtich y han dit que no desconfiaban del tot, però que tot pronòstich que podian fer era molt perillós. Ja pot pensar quals estan m[ossè]n Anton, m[ossè]n Francisco y sas amigas, entre las quals no occupa inferior lloch Maria Ant[òni]a, però son marit d[o]n Lluís mostra un esperit y resignació de un verdader filòsop christià.
Fins ahí tenia escrit ahí vespre en que lo estat de la malaltia de d[oñ]a Raymunda, que D[eu] N[ostre] S[enyor] tinga en sa glòria, donaba faltas senyals de esperança. Ly vinguí luego son y suor que crèyam bo, però a la matinada a estat precís extremunciar-la. Luego, y seguint la agonia, ha passat a millor vida a dos quarts de nou. Tinga-la present en sas oracions. Ha estat senyora molt virtuosa, prudent, caritativa y humil. Ha mort ab una resignació y tranquilitat ondejable.
Ja vindran los sachs, encloch lo memorial ab la concessió.
D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
[Afegit a l’inici:] Maria Ant[òni]a, que està conternadíssima per la mort de sa amiga, saluda al v[ostra] m[ercè] ab tot carinyo. Los noys van bé. M[emòrie]s al s[enyor]s Joan, a la s[enyor]a Coloma y demés y a las monjas Parrellas.
