Ficha de la carta

Cervera, maig 3, 1789

Amich m[ossè]n Ramon, dijous g[ràcia]s a D[eu] N[ostre] S[enyor], nos restituhírem de Bellvís a aquesta fidelíssima ciutat y lo endemà lo Jaumet y jo anàrem a Guissona a fer celebrar la missa promesa per Maria Isabel a s[enyor]a Rita y, lo dia següent, ell y son mestre, lo d[o]n Josep Coroleu, se’n tornaren a Bellvís a passar lo estiu.

Nosaltres quedarem en aquesta fins al temps de partir a Vilafranca, a·hont Maria Ant[òni]a ha de ser padrina de la criatura que, ajudant D[éu] N[ostre] S[enyor], donarà a llum la jove d[oñ]a Eulàlia a primers de juny o a últims del corrent segons se espera. Allà nos seguiran la Francisca de Frexanet y la Rosa, que no se ha presentat bona occasió per donar-li lo truch de S[an]t Boy sens ruido y, antes bé, ab las malaltias del noy, sens ha fet en cert modo necessaria y Maria Isabel, vehent lo descans que Maria Antònia ne tenia, fou de dictàmen que la aguantàs quant pugués. La altra que queda és la cuynera, Paula Piferrer, de Bellpuig, molt minyona de bé, neta, llesta, sossegada y gens desperdiciadora, molt semblant de geni, quietud y fins en la cara a aquella Antònia que serví a v[ostra] m[ercè] després de la mort de la mare, que al cel sia. Aquesta, si v[ostra] m[ercè] vol, seguint-nos a nosaltres fins a Vilafranca, passaria a servir a v[ostra] m[ercè] a Sant Genís, que allí tindríam cada dia la opportunitat de retorn per fer-la portar a Barcelona, a·hont estant alguns dias a casa del s[enyo]r Joan, ly passaria tot lo estranyament que pugués tenir (bé que està alegra en qualsevol part) y, després, o en companyia de v[ostra] m[ercè] o sola, podria passar a S[an]t Genís a esperar la venda del vi y a servir a v[ostra] m[ercè] quant si trobàs. Ella estaria molt contenta de tenir aquesta sort, ja perquè estaria en bon terreno, ja perquè serviria v[ostra] m[ercè], que és també urgellès, ja perquè és molt coneguda de la Maria y de la casa de Mata. Si a cas v[ostra] m[ercè] no la necessita o no ly accomoda, se’n aniria a Bellvís, a·hont la Maria Isabel la prendria de bona gana també fins a S[ant] Lluch, perquè li agradà molt lo modo ab que servia y la alegria, llestesa y fidelitat ab que ex[e]cutaba las feynas. En·fi, v[ostra] m[ercè] resoldrà lo que millor ly aparega. Lo cert és que és molt fiada, gens boyja y bon servey.

Pensabam tenir dins breus dias al abat Joachim, però, segons carta que vuy he rebut, penso que, ab lo favor de N[ostre] S[enyor], sols podrem lograr aquesta alegria gran per lo octubre y, axís, nos haurem de menjar antes de partir a Vilafranca la gran provisió de colomins que ly guardàbam y lo índist destinat per ell se’n aurà de anar a Anglesola a passar lo estiu y, las ocas, a Bellvís a·hont tindran força aygua. Aquí son contínuas las plujas de manera que sembla que estiguem en la tardó. Los blats se han adobat molt y encara penso que ajudant N[ostr]e S[enyor] arreplegarem calcom.

Antes de partir, passarem comptes ab Gavarro y aquest any se possaran separadas las parts de tot. Vègia que se enllestesca la venda de casa Gusman y la lluhició dels censals.

Maria Ant[òni]a saluda a·v[ostè] ab tot carinyo. M[emòrie]s a tots. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, Joseph Rialp

Amich y s[enyo]r r[everen]t Ramon