Cervera, maig 7, 1789
Amich m[ossè]n Ramon, no és, com jo escriguí antes, que tot lo servey haja de anar a S[ant] Genís, perquè Maria Ant[òni]a necessita una criada per si y una altra per los noys y, axís, sols queda vacant la cuynera, Paula Piferrer, de qui ja escriguí jo llargament a v[ostè]. Aquesta, si v[ostè] vol, passaria de Vilafranca a servir-lo y jo també, ab lo favor de N[ostre] S[enyor], passaria a fer-li companyia en·S[an]t Genís, no entrant en Barcelona si·no que fos necessari y, si se necessita res de parament, avise, que se ly enviarà.
Ja que’l abat no vindrà per aquí fins al octubre, començam vuy a fer petar un parell de colomins y axís continuarem mentres ni haja de novells.
No tenim culpa de no haver donat comiat a la tia Pancràcia, perquè ella, tement-se alguna cosa, sempre ha anat ab cuydado per no donar-nos occasió y, per altra part, per lo que toca al gobern de las criaturas y descans de Maria Ant[òni]a, en aquest particular, és casi necessària fins que se’ns trobàs altra que pugués igualment servir-nos en aquest cuydado. Per lo demés, no se·ly confian claus ni cosa alguna, sinó que Maria Antònia ho trau y obra tot per si mateyxa o, si no, se val de la Francisca, com a més antigua.
Serà precís que’m fàssia fer un vestit de seda sencillet o de bé de altra roba de filadís o mescla de seda que sia decent y puga portar-se per tot dia y festas regulars, que ja veu que lo de dicroys sol pot servir per los dias més comuns o per la campanya. També estimaré que encomània al s[enyo]r Joan Angeli que trebàllia un escudet de plata de la Mercè per lo noy a qui, segons lo projecte antich, vestim de militar de la Mercè, a qui també se haurà de comprar una dagueta y un sombreret a la antigua espanyola ab plomas. Lo vestit ja’l faran aquí que serà de lila o llanilla, cosa barata y que’s podrà rentar.
Si acàs lo s[enyo]r rector de Cornellà envia a v[ostè] los ous de anech que ly encomaní per Bellvís, estimaré que los remètian luego, puig que los que allí tenen no són bons per·a enpollar-se per haver estat infecundo lo mascle, que, per açò, jo escribia que ne embiasen un altre.
Es tart y lo correu fuig luego. M[emòrie]s a tots. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[nys].Maria Ant[òni]a, Moxó y demés saludan a v[ostè] ab tot affecte.
Son més affecte servidor y amich, Joseph Rialp
Amich r[everen]t Ramon Garriga presb[íter]o
