Vilafranca, juny 8, 1789
Amich y s[enyo]r m[ossè]n Ramon, per haver estat tots aquestos dias occupat en visitas de benvinguda y parteratge, no he tingut occasió de respóndrer a la de v[ostra] m[ercè] que rebí remesa de Cervera y, com Moxó no la obrí, o no reparàs en lo que v[ostra] m[ercè] prevenia en cas de ma ausència, no practicà la diligència que v[ostè] encomanaba y, per açò, encloguí la sua carta dins de una que Maria Ant[òni]a escrigué a Moxó.
Serà molt difícil lo trobar la escriptura de què parla v[ostè], perquè jo la fiu buscar per lo escribent del notari, s[enyo]r Anton Vidal, que regenta las escripturas de casa Surís y, registrant totas las de dos Montaners, no la trobà, però podrà ser que, si Moxó mateyx hy pren treball en buscar-la, que la tròbian.
Si ara se puguís véndrer la casa, podríam fer de part del preu un bon esmerç en Cervera, a·hont d[o]n Felipe Fuertes, nebot y donatari del difunt canceller, que al cel sia, me digué que’s volia véndrer la vinya ab son mas, que serà de uns trenta jornals plantada de vinya y olivers, ab bonas serras per blat, de manera que’ns donaria sens dubte blat, oli y vi per lo gasto, com axís le·n’i treya lo n[ostre] canceller, qui al cel sia. Lo preu és unas sis o set mil lliuras, puig que, al difunt, de compra y milloras li’n costaba sis mil.
No puch més, que’l correu fuig. M[emòrie]s a tots y de part de tots. D[eu] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
Diga si fa bondat la Paula