EPICAT

Ficha de la carta

De Josep de Rialp i de Solà a Ramon Garriga i Vidal

Remitente
Rialp i de Solà, Josep de
Destinatario
Garriga i Vidal, Ramon
Fecha
29 de junio de 1789
Origen
Vilafranca del Penedès
Destino
Barcelona
Idioma
Catalán
Tema
Administración
Temáticas
maternidad, pleito, tristeza
Epistolario
Epistolario de la familia Rialp
Fondo
Signatura
ANC-420-T-575
Soporte
Papel
Número de hojas
1
Medidas
Folio plegado (21 x 30 cm)
Descripción física
Carta sin sobrescrito
Autoría de la ficha
Natàlia Vilà

Vilafranca de Penadès, dia de S[an]t Pere, 1789

Amich mosèn Ramon, no entech en quin sentit pot v[ostè] dir que’m miro jo los negocis de casa ab una ullera de llarga vista, quant no he omitit diligència alguna que humanam[en]t pugués practicar-se per nostra defensa. Jo mateyx acompanyí al notari a rébrer los testimonis y los instruhí en tot quant lícitament puguí. Jo aní a Cedó, me valguí del pàrroco y gent més anciana, preguntí a Carbonell y a altres, exposí als regidors lo que buscaba y ningú sabé donar-me rahó de res, ni fer memòria de res més sinó que ells sempre avian pagat a Rialp y que no debian res a ningú. Lo acte de addició de preu se buscà en Cervera per lo escribent ab la major diligència y anhelo, havent-li jo promès bona gratificació si’s trobaba, més com se havia de trobar allí si, segons Moxó me escrigué, estaba en S[ant]a Coloma y no era Montaner qui’l rebé, sinó un tal Theodoro no sé com.

Si aquí en Barcelona se’m aparellan truytas de mal rosegar y mal digerir, penso que ni una ni altra molèstia podran causar-me, si sé conformar-me amb lo que N[ostre] S[enyor] dispòsi,a que sempre he dit que nostra causa, dat que en si fos justa, era temible en son èxit per la falta de pribas que de cosa tant remota tindríam y, perçò, si v[ostè] se recorda, sempre inclinaba a la composició.

Si demanaba diners, era precisat de la urgència, puig que Maria Ant[òni]a està sols ab dos durets y jo ab una peceta. Si v[ostè] no’n té podrà respondre axò mateyx ab alguna paraula de esperansa i de consolació.

No’s pènsia que aquí nos estem donant vint-i-un ple, que Maria Ant[òni]a sempre ha de fer de enfermera, puig que d[oñ]a Eulàlia té un malíssim sobrepart y sols, des·de que havem vingut, a exit a passeig dos vegadas y sols ix per anar a missa y, encara que és molt just que ella se mortifíquia per assitir a sa germana, però com faltant-li ma companyia, havent de estar-se tot lo dia en casa, estarà desconsoladíssima, no dech ni vull venir si·no que sia per necessitat o gran utilitat y axís diga’m què he de fer jo en Barcelona que no puga fer assí en Vilafranca? Quins papers se necessitan? Que si en Cervera o Cedó poden trobar-se, o Moxó los trobarà o ningú. Si v[ostè] me acusa devant la parentela, trahent al sol com acostuma tots mos secrets y lo que jo confio a v[ostè] com a un íntim amich y àrbitre de tots los assumptos de casa, jo sabré justificar-me. La carta de v[ostè] me ha causat un gran transtorn y axís ly suplico que use de més suavitat en sos consells o que me’ls fàssia dar per altri.

D[eu] L[i] g[uardi] m[olts] a[nys]

Joseph Rialp

Vegeu que’ns embien lo trasllat, digueu a Cortada.

Vegi que no envien aquí lo trasllat que lo d[octo]r Xavier y jo nos lo miraríam ab tot cuydado y pot ser que se atinàs ab algun altre document o proba, sobre_tot que Febres insistesca e indulque ab tot esforç lo haver cobrat lo besavi, que al cel sia, tants anys en vista y ab paciència de Diego Moliner.

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .