Fitxa de la carta

Cervera, agost 23, 1789

Amich m[ossè]n Ramon, ja escriguí a·v[ostè] que temia que alguna occupació o encàrrech no’m obligàs lo passar a altra part o impedís lo arribar luego a Barcelona com convenia y tots de de[si]tjabam. Açò era que miraba jo com a molt fàcil de succehir que’m anomenassen censor per las oposicions a la càtedra vacant de Vespres de Lleys, puig que la nova providència de Sa Majestat y del Consell havia sens recurs ordenat que’s posasen censors y aquestos havian de ser de·las càthedras superiors. Aquest és lo motiu perquè aguí de pujar aquí en contra ma voluntat, a·hont estich des del dia 4 del corrent y a·hont hauré de estar-me fins al 27 al matí, en què, ajudant D[eu] N[ostre] S[enyor], penso partir a·Vilafranca y allí donaré pressa perquè se pose Maria Ant[òni]a en camí dret a·S[an]t Genís, a·hont, compostas totas nostras cosas, després partiria a Cervera.

Aquest any en Anglesola sols se han cullit 23 quarteras de seyxa, cinquanta de ordi y sis y quartans de mescladís, se entent per ma part ab que sols queda per sembrar y gran ventura que Bufalà nos subministra en retribució lo gra per donar al·forner y bestràurer-li per l’any_vinent.

Lo jayo Bufalà insta molt lo dot perquè lo Jaume de Lleyda ne necessita y vol lluhir lo censal del capítol, ab que ara sí que se haurà de fer algun pensament per véndrer la casa, pagar a tot lo món y esmerçar lo demés, si·no, no hy ha remey de tornar a·Bellvís y Maria Isabel tindrà gravíssim sentiment y nosaltres estarem ab grans apretos, especialment si de lo que traguéssem dels censos de la diputació, aguéssem de pagar a Bufalà. També se haurà de véurer de socórrer als mitjers que quedan dessucats y convertits en esqueletos de pura neula. Axís, me apar que ara no queda altre recurs que’l que dich. Tot lo món estaria content y se podria fer algun esmerç prou bo. Encomàniau a·D[eu] N[ostre] S[enyor].

Penso ja deu saber la malaltia y millora del Miquelet. Ja faré que’l d[octo]r Xavier embie luego los apuntaments de que me havia olvidat. Memòrias al s[enyo]r r[everen]t Pere Paula y demés. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp