Fitxa de la carta

Cervera, juliol 15, 1790

Amich m[ossè]n Ramon, com v[ostra] m[ercè] ja’s feya càrrech de la gravetat y perill de la indisposició de son germà Anton, que Deu N[ostr]e S[enyor] tinga en sa santa glòria, penso que no ly haurà causat tant transtorn com si ly agués vingut de improvís aqueyxa notícia per altra part sensibilíssima. Lo consol major que podem tenir és lo considerar que lo traspàs de son germà a altra vida no ha estat altra cosa que exir de un desterro y presó penosíssima a una pàtria plena de felicitat y contentor. Lo que verificant-se generalment en tots los cathòlichs que moren en gràcia, especialment ha succehït en son germà, qui temps havia que més se pot dir que patia que vivia, encara·que, com ell portaba ab tanta paciència y conformitat, ab la divina voluntat, la ceguera y altras treballs de tant afligida vida, treya lo copiós mèrit que nos·tre_S[enyo]r ara ha volgut premiar-li. Axís, aconsòlias v[ostra] m[ercè] y tinga per cert que lo Anton serà per v[ostra] m[ercè] especialment un poderós intercessor y protector en lo cel. N[ostr]e S[enyor] ly concedesca molts anys de vida per sa major divina glòria y per pregar a la divina misericòrdia per la ànima del difunt, a qui nosaltres tindrem present y tenim en nostras oracions.

Quant v[ostra] m[ercè] envià las cent lliuras a Maria Ant[òni]a, havia aquesta ja hagut de mallevar una dobla de quatre al Moxó, ab lo que la vinya y ab los gastos de catastro, segar, bàtrer y occurrents diàris quedà sens un ardit y ha agut de mallevar altra vegada cinquanta lliuras a Moxó, quals se hauran de entregar al xocolater de casa Moxó, qui està en lo carrer dels Banys y lo nom de qui ja se avisarà a·v[ostra] m[ercè]. Jo prou he escrit a Pons perquè pàguia hy [he] encomanat al Fran[cis]co que fàssia pagar als demés, però per ara encara no han portat un diner. A últims de aquesta semmana pensam anar a Anglesola, que antes no pot venir lo carro y Jaume y Coroleu encara són aquí.

M[emòrie]s a tots los amichs, al s[enyo]r Joan, Joanet, s[enyor]a Coloma Olmera y demés. D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys],

Son amich, J[ose]ph Rialp