Cervera, agost 9, 1790
Amich m[ossè]n Ramon, havem tingut al Miquelet molt de cuydado de cambras de·sanch però, g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyor] ja està bo, bé que la perla nos fa molta por y, si·no que en Bellvís també ni ha, ja seríam allí.
Al d[octo]r Coroleu lo enviarem a Anglesola a cuydar la cullita y cobranças y se portà moltíssim bé. Pons pagà 24 lliuras, assegurant que no pot fer més. V[ostra] m[ercè] ja sab lo que offerí Joachim, ara se ha de entregar luego la quantitat de cent cinquanta-sis lliuras, tres sous y tres [diners] a la persona que se presèntia en nom del·s[enyo]r Anton Verdaguer, llibreter de aquesta. Açò no és algun deute nou, sinó que aquest senyor ha satisfet a d[o]n Mariano Grau de Reus la mateyxa summa que, com v[ostra] m[ercè] sab ly estaba jo debent de lo que me deturí per la compra de la casa, que fou quatre-centas lliuras, de las que lo demés està satisfet y serviren per obras. Açò ja ho comuniquí a·Joachim y a·v[ostra] m[ercè]. Si v[ostra] m[ercè] no’s trobàs ab diners, valgas de qualsevol, sia lo d[octo]r Plàculo o altre amich, perquè Verdaguer, trobant-se en Reus en·la fira, [ha] instat de greu hagué de entregar lo deute. Espero de·v[ostra] m[ercè] aquesta diligència que ja veu no és per deute nou, sinó per satisfer los passats. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].
Son amich, J[ose]ph Rialp
Amich m[ossè]n Ramon.
[Afegit a l’inici:] Responga per lo correu sens falta.
