Cervera, agost 12, 1790
Amich m[ossè]n Ramon, v[ostre]s m[ercès] prou volen que jo enterament me dèxia gobernar per los consells de Joachim y de v[ostra] m[ercè], però la experiència me ensenya que en las presents circunstàncias, per cumplir ab mon honor y conciència, me és precís recórrer a ma determinació, perquè, per força, ha de ser més útil, supposat que és necessària.
Com puch jo satisfer a mos acrehedors sens desfer-me de alguna part dels béns quan aquestos ni poden ni volen esperar-se? Y, si és precís despéndrer-me de alguna finca, de quina puch més fàcilment carèyxer ni suplir ab ventatja, ab més proptitut, la falta de sos rèddits que de la casa? Grau, cansat de esperar-se, se valguí del arbitre de cobrar del llibreter Anton Verdaguer la partida de las 150 lliuras que jo ly estaba debent y aquest que pagà per mi no pot esperar-se més que per tot lo mes de agost, puig que a de acudir a sos corresponsals de Zaragoza y, no trobant jo en la diligència e indústria de v[ostra] m[ercè] recurs per·a exir de semblant apreto, he de recórrer a qualsevol medi per quedar bé.
Si lo adroguer # Mulet y son germà lo notari, encara que són la millor gent y de molta espera, volian ser luego luego pagats, bé hauria també de cumplir ab tant urgent obligació a costa de qualsevol dispendi. Lo mateyx dich de d[o]n Rafael, del s[enyo]r rector de Albesa, del jayo Bufalà y de la s[eyor]a Maria Corts, bé que aquesta bona dona ja consentí que preferís a altres acrehedors a ella. Joachim veig que me ha promès y vol fer més del que casi alcançan sas facultats, però ha [de] menester temps, segons me digué, y jo no puch obligar al[s] altres a aguardar-se. Entretant passam ab molta pena fent-nos una trista vida, especialment en lo sopar y Maria Ant[òni]a, prenyada com està, no gosa comprar-se un parell d’ous y cada punt estam sens diners, perquè lo gasto de casa corre y las cullitas són curtas, encara·que que la actual de ordi y ségolos, g[ràcie]s a·D[eu] N[ostre] S[enyo]r, no serà dolenta.
Jo vaig sempre sens un quarto a la butxaca, vestit minsament y no puch fer lo viatge a Camprodon per falta de pecúnia. Vejam ara, si a vista de tan infelis estat, <si> és millor véndrer la casa, pagar a tothom, esmerçar en negoci o altre millor manera lo residuo y, si·no, fer del mateyx totas las milloras de què és susceptible S[an]t Genís y axís podríam valer-nos enterament de sos fruyts. Jo no vull cap diner, esmercian-ho y empleen-ho v[ostres] m[ercè]s mateyxos. Si quid habes recticis istis candidus impenti. Si nom, his utere mecum. Molt me allegro del èxit de la causa de n[os]tre venerable. Alçe las llambordas y crega. D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys]
Joseph Rialp
[Afegit a l’inici:] Home, veja lo millor modo ab què pugam exir de neula i compóndrer las cosas. Encomània a·D[eu] N[ostre] S[enyor] la ànima del d[octo]r Francesch Oliver, que [ha] mort ahí a l·la nit a las 10.
