Cervera, de[sem]bre 19, 1790
Amich m[ossè]n Ramon, no sé si aquest correu tindré temps de escríurer al Anglada sobre del cancell, perquè tinch moltas cartas que despatxar, però sempre ha de ser de modo que no’ls descontentem, perquè, a més que sempre havem estat amichs, ara me convé especialment tenir-lo content per lo que’m pot ajudar a lograr lo certificat de·la Audiència que necessito.
Dias ha que, a instàncias de Maria Antònia, escriguí al Mariano Maranyosa, demanant-li que, a bon compte, nos comprés set canas de domàs carmesí per un cobre_llit, puig que temps ha que\'ns servim del de casa Bufalà, y set de mitx per una cortina, perquè la tacada ab lo tret errat de xaringa may més ha pogut servir, y, com lo part se va acostant, que ab lo favor de·N[ostre] S[enyor] serà per tot lo mars, volia Maria Ant[òni]a tenir-ho ja tot a punt, però, no obstant que ha passat de açò cerca de un mes, encara no me ha tornat resposta, sent axís que ma carta era concebuda ab la major urbanitat y mostras de bona correspondència y, encara fent-li compèndrer la verdadera necessitat que tenia de fer-ho de aquest modo y que era lo més convenient als dos, és menester repetir la instància, però, si va per lo correu, farà també com si no la agués rebuda, per lo que me ha aparegut encloure-la dins de aquesta perq[uè] v[ostè] fassa lo favor de entregar-la en mans pròprias, que axís no tindrà escusa.
Sos nebots se portan molt bé y resixiran bons estudiants. Fa grans vents y molt frets però los blats continuan molt bé. Vuy han comparegut nevats los Monsechs. M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a y demés. M[emòrie]s a tots. D[eu] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys],
Son amich, Joseph Rialp
Amich m[ossèn] Ramon
No repària en entregar la adjunta per_què va ab tota atenció y ab las més verdaderas mostras de affecte. Si ell ly diu si·v[ostè] vol encarregar-se de péndrer la roba en casa Rius, no hy fassa v[ostè] difficultat prenent-la en nom de ell, que axís aviat pagaria. Informe’s primer si Mariano se tisba o no en Barcelona.
Cloch la carta perquè, si ell no vulgués comunicar lo assunto ab v[ostè], tal vegada no ly sabés mal, però resolch posar-la desclosa, v[ostè] podrà clourer-la si ly appareyx bé.
