Cervera, janer 10, 1791
Amich m[ossè]n Ramon, ahí al vespre arribàrem de Bellvís, a·hont nos estàbam de_l’endemà de Cap d’Any Coroleu, lo noy gran y jo, y a·hont, g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyor], havem tingut bon temps en compan[y]ia de tota la casa de Bufalà, en la que estaba ja la Maria Francisca, que ha exit de·la ensenyança molt ben educada, instruïda y bona christiana. Lo Jaumet continua ab sa quartana y perçò ha vingut ab nostra companyia a probar si ly passarà ab la mudança de ayres, com ho confia ab lo favor de N[ostre] S[enyor] e intercessió del gloriós S[an]t Magí. Ell, encara que demacrat, està alegre y menja bastant en los dias libres. Lo jayo se ha tornat estretetíssim, ni un pirlando nos dona, y l’Anton encara no ha pogut donar-nos gens de blat, però ara diu que lo enviarà. Lo bacó de Anglesola ha estat petit, sols farà unas sexanta, que no’n tindrem fins a Pasqua, y axís serà menester comprar-ne un altre de un poch gros, però, si v[ostè] no envia alguna pecúnia, verbi gratia unas cent lliuras, no podem fer res, perquè en Anglesola, després de sembrat, sols queda un poch de ordi y no tenim a·hont acucir [sic] fins a la terça de Pasqua, que la de Nadal, com en lo estiu, se escantella fins a cent vint-y-una lliura, poch haurem replegat.
Lo gasto és gran y, com los demés recursos de per assí han flaquejat, es continua la neula. Se estalvia a no poder més y tots los vespres ho passam ab la trista ronyosa. És impossible major economia y estalvi y ni que lo mateix Xenofonte vingués podria ser més econòmich. Eh se ha de menjar y qui treballa ha de menjar més. Tinch los mèrits trets que me costaran 12 ll[iures] per lo menos. També tinch los atestats del s[enyo]r canceller y, ab los anys de càtedra, se pot esperar deo favente celcom, per[ò], si a Madrid no se embian dos dobles de quatre al agent per la impressió de mèrits, esquelas y demés gastos, tot serà en va. Axís, veja de fer diners de alguna cosa. Anglada me ha donat una doble de quatre més que jo temps ha # al·d[octo]r Joseph Steve. Maranyosa ja pagarà lo demés y mitx, però lo s[enyo]r Nolasco deurà esperar-se a la paga fins al maig pròxim. Veja v[ostè] de persuadir-lo. D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys].
Amich de Joseph Rialp
