Ficha de la carta

Cervera, janer 17, 1791

Amich m[ossè]n Ramon. Ara sí que és menester péndrer alguna determinació executiva y aplicar, al[s] extrems mals, extrem remey. Vull dir, que ara ja no té arbitre lo detenir-se en resóldrer la venda de la casa, puig que ja no’ns mou a fer-ho la utilitat, sinó que’ns hy força la necessitat. Temps ha que jo he estat de aquest sentir y he procurat reduhir a v[ostè] a ell y no he pogut lograr-ho, però mire que pronostico que, si ara que podem fer-ho ab nostra commoditat y ventatja no ho fem, se haurà de fer després, tant si volem, com si no, y tal vegada ab gros perjudici. No tenim oberta en la terra porta alguna per lo socorro. Maria Isabel y Anton no gosan embiar-nos ni un gra perquè l’avi, que ab la veltera a vegadas no està en si, se ha tornat estretíssim.

En Anglesola sols ha quedat un poquet de ordi. Los gastos són grans, comprar blat per nosaltres y lo servey, molta part de llenya, se han de fer en aquesta casa obras precisas y inescusables per amenaçar ruina una biga trencada, aver caygut la canonada de·la cisterna, haver-se-la saltat un tros de la barana de la escala, de lo que importarà més de cent lliuras. Ve luego lo part de Maria Ant[òni]a, que sempre portarà gasto. A açò se anyadeyx que’l jayo vol cobrar, d[o]n Rafael també y tots los més dels acreedors.

Jo no sé quina resistència podem tenir ni en què se funda en véndrer la casa. Venuda ella, se paga lo dot y demés deutes fins a un maravedí, ab que no se ha de escantellar terça alguna ni vendre’s fruyts antes de temps per pagar, com nos ha succehït aquestos anys. Lo restant en què se esmerçarà que sia útil y ventatjos? Açò podem reflexionar-ho ab maduresa y tranquilitat si és útil lo emplear-ho ab negoci, sia ab Bufalà ab bestiar o arrendaments, sia en seda ab d[o]n Ramon Texidor y companys, sia ab en ayguardents, ab los de los cars o ab lo d[octo]r Franc[isc]o? Fàcias aqueyx esmerç, açò no és útil o se mira perillós[?] poses tot en millora en S[an]t Genis, vinga la aygua, fabrique un gran safreig junt a la era y reguent-se totas las feyxas fins al hort, acàbias y perfecciones aquest y fassas sansé las demés milloras y obras de una vegada y axís los fruyts seran més crescuts y podran consumir-se en los gastos de la casa y occurrents. Si açò no se contempla per convenient, compres en lo terme de Cervera una bona pessa de vinya, olivers y terra per sembrar que puga bastar per lo gasto del any y lo de Anglesola podria-se vendre’s a sos temps.

Jo no vull cap diner. No vull que entren en mas mans. Córria tot per mans e indústria de v[ostè], lo autor de la venda, y que córria per sa direcció que per la de ninguna altra persona, però, si v[ostra] m[ercè] no vol entrar en aqueyx assumpto y no vol seguir mon parer que és útil, ventatjós y necessari, me hauré de valer precisament de altre subjecte, encara que contra mon gust. Ja dich, la casa se ha de vendrer y açò no té remey ni admet dilació, sols se ha de pensar ab lo modo. Axís poch hy ha que detenir-se. Ab l’Anglada, si te diners y dona bon preu, queda per ell, si no, no faltarà altre. La dobla de quatre que entregà lo s[enyo]r Juan serví per Fèlix, mon cunyat, a qui per véurer-lo en extrema necessitat que anaba entre terremtos y enemichs y que’ls robaren per lo camí, secretament fiu aqueyxa almoyna. Bonas notícias tinch de Ramon y ja ha rebut los diners. M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a. Jaume continua ab la quartana y vol tornar-se’n a Bellvís.

Son amich, J[ose]ph Rialp

[Afegit a l’inici:] Pènsia en véurer-se ab Pere Nolasco, que lo part serà quant antes Deo favente. Veja que Ruibas tinga a bé la dilació.