Cervera, agost 1, 1791
Amich m[ossè]n Ramon, luego que vas saber de la manera ab què havia escrit Maria Antònia, escriguí a Joachim perquè no anassen tant promptes en embiar volant, respecte que jo havia de aguardar a Coroleu perquè Maria Ant[òni]a no quedàs sola. Però ara, si arriba lo carruatge demà o demà passat, bé haurem de marxar. No obstant, me serà precís aguardar al Jaumet, qui encara no ha vingut, sent axís que jo escriguí a Coroleu que’l anàs a buscar o fes que m[ossèn] Isidro lo acompanyàs. Si antes que arribi lo bolant no és aquí, faré passar lo bolanter a Bellvís, perquè se’n porti lo Jaumet y aquest nou viatge y detenció que hajan de fer la pagaran en casa Bufalà, puig que ells lo acassionan no embiant antes lo Jaumet.
Y, entre_tant, jo despatxaré alguns negocis que tinch que enllestir y veurem si podem exir-nos dels enredos en què aquest bon s[enyo]r canceller nos ha ficat, que pretén acallar molt al claustro de sas facultats, lo que no podem consentir, majorment sent, a nostre sentir, contra lo bé de·la Universitat o de·la pública ensenyança.
Per Deu, diga al s[enyo]r domer Pedralves que’m trague lo baptisme que és del any 49 a 16 o 17 d’abril y que lo pose en castellà perquè ha de anar a Madrid y v[ostè] farà legalitzar per tres notaris los que vulla, lo que és cosa de poc cost. Quant jo vinga luego lo remetré a mon agent.
Los calors són excessius, bé que g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyor] tenim salut y, encara que las criaturas se emmalalteyxen cada dia, ab tot, los nostras estant forts y robustos, g[ràcie]s a·N[ostre]·S[enyor].
Lo demés a la vista. M[emòrie]s al Joachim, diga-li que las merlas y crevol [sic] seran nostres companys. Maria Ant[òni]a saluda a·v[ostè] ab tot affecte. Té un fort despenyo y fins que se pòsia en cura seriament sempre ne patirà. D[eu] l[i] g[uardi] m[olts] [anys].
Son amich, Rialp.
