Fitxa de la carta

Cervera, abril 30, 1792

Amich m[ossè]n Ramon, per Moxó i després per r[everen]t Codina havem sabut bonas notícias de·la salut de v[ostra] m[ercè]. Nosaltres, gràcias a N[ostr]e S[enyo]r estam bons, però estam molt apretats de·falta de diners, perquè gastadas todas las terças (com ja temps ha escriguí jo, bé que Maria Ant[òni]a pensa que falta per cobrar encara la última) no sabem com arribar a cullita. Axís, veja per Deu si o de·la tenamentaria, de·l’atra Antònia o de vi o de bosch, si pot arreplegar diner algun y després se podrà discórrer ab repòs si serà més convenient la venda de·la casa per ajustar son preu als diners de Vich per # bona heretat y satisfer tots los deutes.

També # a donar providència per una cuyta de xocolate, puig que ne tenim poch y, ab occasió del acte del Felo Steve, nos arriban sos oncles, los s[enyo]rs Roch y Joseph, ab son cosí, lo que sempre serà motiu de gastar-ne un poch més. Havem tingut uns cinch o sis dias aquí al d[octo]r Xavier de passada y retorn de·Solsona y nos ha donat molt bonas notícias de Fèlix, ja temps ha alferez, y recullida de vagos en Daroca y dels negocis de Manel, que g[ràcia]s a N[ostre] S[enyor], posen molt bon semblant. La Maria Franc[isc]a ha estat en la fira ab son pare y ara és en Anglesola, a·hont estarà fins passada la Festa Major y, per aquest medi, tenim bonas notícias de Bellvís. Maria Antònia saluda a·v[ostè] ab tot affecte y diu que quan antes ly remetrà algunas gorras y no sé què més que se estan treballan.

Tenim a Joseph Parrella y a son pare fets un lleons contra mi [per]què no doní jo lo acte de cànons per lo any vinent a aquell, però primer era la justícia y bé y lluhïmen de·la facultat y Universitat que qualsevol affecte y respecte particular y, havent-me los mestres posat lo orde dels pretensors de modo que Llozer era lo primer; Boladeras de Solsona, lo segon y, Joseph, lo tercer, me quedaba poch arbitre, majorment quan ja jo des·de lo estiu havia elegit a Llozer bayx la #dició que fos lo millor, com tenia per cert ho seria, atesa sa habilitat singular ta# y mèrit de actuante de Lleys, ni a_las_horas creya jo que Joseph lo pugués competir ab ell. La cosa està molt alborotada y no sé com podrem sossegar aquella bona gent que axí se quexan com si los agués fet la major traïció e injuria perquè no’ls he donat gust en lo que no podia, #tenent a la vehamencia de son geni lo dissimulí ma# #inació fins al S[an]ti[ssi]m Nostre S[enyo]r ho compendrà tot # majestat g[uardi] a·v[ostè] m[olts] anys].

Son amich y servidor, J[ose]ph Rialp

Amich m[ossè]n Ramon