Fitxa de la carta

Cervera, juliol 25, 1792

Amich m[ossè]n Ramon, sento moltíssim que v[ostè] tingués lo disgust que escriu en·la de Maria Antònia ab lo d[octo]r Anglada. Lo permís del cancell ja és cosa del any passat y ja havíam parlat de açò ab v[ostè] moltas vegadas, a no enganyar-me. Anglada me escrigué que en certa occasió havia trobat tras del cancell un lladre o un home que se anà escondit allí ab mal intent y que era dit moble, en aquell lloch, amagatall de bargans y pícaros. En vista de açò ly responguí jo que poch importaba, que tragués lo cancell de allí, posant-lo en part a·hont pugués conservar-se. De açò hy haurà a lo menos un any y mitx y sé que ja parlàrem ab v[ostè] de aquest asumpto.

En quant als lloguers, ja vay escríurer a·v[ostè] que Anglada no debia res y que lo lloguer que acababa de vèncer ara havia de entregar-lo, com jo ja ly tenia previngut, al llibreter Joan Giraro y companyia y part a compte del llibreter Anton Verdaguer, a la persona que aquest destinàs, y lo demés a·Fran[ci]co Pagès, per satisfer un barraló de vi y part de un altre. Aquestos deutes ja eran antichs (a excepció del del vi) y ja lo any passat los confessí usque ad ultimum quadrantem en presència de·v[ostè] y del abad y, de nou, no·n’he contret algun sinó per pura necessitat. V[ostra] m[ercè] no’m vol créurer, veu que de la casa no’n trau sinó disgustos. Que en temps dels altres llogaters tingué fortas quimeras, ara continuan igualment, veu que jo ne trach molt poca cosa y, quant més, anirà a menos, no podent obrar-la. Donchs, home, per què volem continuar en tenir lo cavall seyano, com diuhen, o una finca que nos sia causa de désficis y neula? Vaja al encant, vaja a la hasta sens demora, subgecte-o a la veu del corredor molt en bona hora, vinga son preu, satisfassen-se tots los deutes y, lo restant, unit ab lo de·Vich, servesca per una heretat en los contorns de Piera o Capelladas o, sinó, esmercés en S[an]t Genís, posant la aygua en la casa y se regaran totas las feyxas fins al hort, podran acabar-se de plantar las vinyas, se podran fer bonas plantadas de castanyers en los ubachs, a exemple del gran agricultor Moreno, l’hort se podrà posar molt fructuós y, en fi, tant en las terras com en la casa fer-se las milloras y commoditats convenients y, si no’s fa axís, neula y més neula, neguit y més neguit, quimera y més quimera. Dixi ita censeo salui semper. D[eu] g[uardi] a·v[ostè] m[olts] a[nys].

Son amich y servidor, Joseph·Anton Rialp