Cervera, agost 2, 1792
Amich m[ossè]n Ramon, he rebut per·Petanàs los tres exemplars de la obra de Galvani y, en la pàgina 18, he vist lo elogi de·Ramon, que cert és ben poca cosa, puig que sols lo anomena doctissimum hispanum, és veritat que ajusta també olim S[ocietatis] Jesu socium, que és molt exel·lent alabança, encara que mesclada ab dolor, però aquesta és communa a tots los demés companys y, lo ser tan curt lo elogi y las clàusulas primeras de la obreta, que me apar saben al estil de Ramon, me fan suspitar que ell no haja entrevingut a la composició de aquell comentari, que me apar és cosa bona y que pot donar molta llum als que sobre aquells principis vullan passar avan.
Vuy he rebut carta del Ramon del dia 8 del passat, en que’m diu que, encara que són moltas las notícias que tenen del regrés y vinguda de nostras corts y per personas de gran gerarquia, ab tot, ell #rà encara entre’l temor y la esperança y que #num est confidere in domino quam ac al olim. Sembla, ab tot, que confia un poquet, puig que diu que ly sabria molt greu lo haver de tornar a Espanya sens véurer Roma després de tant llarga estada en·Itàlia y, axís, demano que fassa un esforç per embiar-li dos-centas lliuras, que és lo que ly demanan per tal viatge. Y, axís, haurem de véurer de totas maneras de enviar-li aqueyxa partida. V[ostè] veja de que’s pot fer diners, que jo, per ma part, veuré de cobrar alguna porció de las causas criminals que se estan conclohent.
La Marquesa de S[ant]a Coa me ha fet parlar per lo d[octo]r Carlos Nogués, cathedràtich de Medicina de esta, que és molt de tota nostra casa y per casa Steve, perquè ly dexàssem la torra per un mes, assegurant que no nos causarà lo menor dany y enfado y que no servirà a·v[ostè] de embaràs algun, ni a mi en cas que hy volguessem estar al mateyx temps, puig que sols és ella ab sa filla y criadas y no tenen gen que sòlia freqüentar sa casa, sinó un oficial de distinció. Me han assegurat que estan sanas y no hy ha perill que’ns infecten la habitació.
Jo, a dir la veritat, desitjaria complàurer a aquexa s[enyor]a, perquè sé que té bastant valiment en la Cort y, qui està de pretensions com jo, necessita de protectors. Si v[ostè] no trobaba reparo de importància en contentar-la, podria jo, per v[ostè] mateyx o per lo d[octo]r Steve, donar-li una insiduació que jo tinch presentat un memorial per la plaça vacant en la Audiència de València y que, axís, vegés de procurar-me alguns vots en la càmara, que, per lo ministre, penso ab la ajuda de N[ostre] S[enyor], tenir bon medi. Tot açò ab la reserva corresponent.
La s[enyor]a Antònia Duran, majordoma del difunt d[o]n Joan Pau Janer, que en lo cel sia, me ha demanat que escrigués a nostre xocolater perquè ly fes luego mitja cuyta de xocolate, que ella satisfarà immediatament entregant los diners a nosaltres o remetent # a Barcelona. És aquesta molt bona y virtuosa dama y sempre que, per indisposició o ausència de·la Rosa o demés del servey, la havem aguda de menester, ha vingut ab gran gust. Està ab bona rendeta que ly dexà son amo mentre ella visca, ab què és indubitable que pagarà luego, per lo que estimaré que v[ostè] doni providència perquè quede servida y v[ostè] disposarà del diner.
Maria Ant[òni]a, que saluda a·v[ostè] ab tot affecte, ho passa un poch millor, però ha estat precís lo buscar una dona que dona dos goladas a la noya y que prenga píndolas y altres corroborants. Estimo molt la promptitut ab que v[ostè] satisfeu al·d[octo]r Boladeras. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostè] m[olts] a[nys].
Son amich, Joseph·Anton Rialp
