Cervera, agost 16, 1792
Amich m[ossè]n Ramon, estaba admirat de que·v[ostè] no me escrigués a tantas c[artes] ly tenia jo escritas, però, g[ràcias] a·N[ostr]e S[enyo]r, ja [he] sabut que’l motiu ha estat plausible y a satisfacció per tots, segons me han escrit de Vilafranca, a·hont me diuhen que·v[ostè] ha estat allí per assumptos de sos parents, penso q[ue] deuhen ser Orpí y Vas y, com la boda que crech fou entre las dos casas succehí poch ha, perçò col·legesch que haurà estat per visitar v[ostè] ara als de·l’Avern, com antes avia visitat als de Piera.
Ja haurà llegit v[ostè] lo substancial de la carta que Ramon escriu ab fecha de 8 de juliol desde Bolonia, lo mateyx que ell diu confirma y encara ab esperanzas des·de Ferrara del dia 20 del mateyx mes d[o]n Rafael Nuyx escribint a·son germà, d[o]n Fran[cis]co, en la qual carta, entre altras expressions, se llegeyx lo següent: “No procediendo una declaración de nuestra inocencia i también bolviendo de seculares i no de jesuítas, como salimos, se me hacía poco o nada apetecible el regreso. Hoy, asegurándose con fundamento de que se trata con calor del restablecimiento de la Compañía i, siendo por consiguiente muy probable de que en caso de bolver seculares sería este estado por poco tiempo i provisorio, he entrado en ganas de verte &c”.
De aquí col·legesch que serà menester de totas maneras buscar las do-centas lliuras per embiar-las a·Ramon com las demana, per lo que veja v[ostè] de saber de fixo los anys en què se nos donaren los ordes de pagar a la tesoreria, per lo segr# tart a nosalres, com al de Valsereny que, si jo no agués equivocat, Panys ja tindria lo asunto molt avant. Rebérem lo vi que portà Petanàs ara estam sens xocolate, perquè quant vingué la última cuyta han debíam molt. Penso passar a·Vilaf[ranc]a per 7bre y, de allí, potser a·S[an]t Genís y a Bar[celo]na sols per·feyna. Veje si pot complàurer a la marq[ue]sa de S[an]ta Coa, que #. D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys].
Son amich, Joseph Rialp