-vem offerian remediar als danys que els aguessen occacionat sens arribar a aquell medi, però Joachim se desentén y està impossibilitat de·fer-hi cosa alguna y v[ostè] repetidas vegadas confessà també que no sab com socórrer-nos, no trobant altre remey sinó que procuraré cobrar de mos cunyats, dels quals lo d[octo]r Xavier deu únicament cosa de 300 lliuras y ara està ab gastos de obras y Ponton, ab tants y tant crescuts gastos com sens culpa ha agut de soportar per lo acomodo de Fèlix y Manel y defensa de aquest, no sab a·hont girar-se. Si nosaltres trobaríam per cosa dura y terrible que Bufalà, per cobrar son dot, nos precisàs a véndrer, sent axís que molt més temps se aguarda y té molts càrrechs que l’obligan a buscar diners de totas parts, ab quina cara podem fer lo que en altre desaprobaríam?
Al cap som, jo no vull ni puch estalviar més: he passat tot l’estiu sens cota, portant [a] casa casacotas vellas, vas sens un quarto contínuament, sens que puga comprar una dotsena de figas si’m fan goyx. No fas caritats, no dexo ni porto un diner, passo als vespres ab escarola, verdura y una truyta ab tomatech. No tinch un mal vestit de camí ni per anar a cassar, no puch fer cap passejada ni viatge, després de treballar tot l’any com un negre y, al cap de tot açò, per lo escrúpul que’m causa lo gastar res sens que sian satisfets los acreedors, sempre he de estar ab opressió, grillots y travas, sens gosar separar per mos gastos de passeigs, casseras, diversions, llibres, los dinerons de gra y adventici o lo poquet que’m produhescan las commissions de la sala. Ab mon treball y affany tot açò haver de sufrir perquè no’s venga la casa? Vaja al burdell ella y totas sas armas, morrions y plumells, que·los Çafont contens quedaran ab anniversaris y altres suffragis, que de tot lo demés ningún cas ne·faran.
Maria Ant[òni]a del diumenge ençà que està malalta en lo llit de un fort constipat y mal de coll, per lo que, no obstant de estar ab fundada y, crech, certa sospita de prenyat, ha estat precís sangrar-la, però ab lo·favor de N[ostr]e S[enyo]r vuy té molt poca febra y si’l dia ho permet, ajudant N[ostr]e S[enyo]r, demà’s llevarà.
Home de tots los sants, que v[ostè] no vulla pensar com jo may, ni voler discórrer lo que v[ostè] desitjaria y pensaria, si estàs en mon lloch. Ell no té remey, ho he [de] dexar, la carrera de la Universitat. Jo no puch continuar ab los trenca_caps que la neula y deutas me occasionan y dich clar que no’m sento ab ànims de suffrir tan terrible estalvi y oppressió. Ell no té remey, jo, si Deu ho vo,l vull víurer y no podria fer-ho, si després dels treballs y borbolls de aquesta Universitat, jo no pugués pegar una pasejadeta cada any.
Luego que Maria Antònia estiga bona, passada N[ostr]a S[enyor]a de setembre, escriuré a Ponton que·m’envie lo bolant, me estaré una quinzenada en·Vilafranca, de allí, ab lo favor de N[ostr]e S[enyo]r, penso arribar a S[an]t Genís, tant si està allí Santa_Coa com Santa Testa y allí se ha de parlar seriament del vendantur aedes. Se ha [de] véurer de rébrer una informació per experts de las milloras allí fetas, que’l p[are] Thomàs ho demana y me escriu en què volem emplear los diners que deuhen pagar-nos. Aquí vindrà lo cas de véndrer la casa y juntar una·partida ab altra per fer bona compra, valgas de Orpi per si se’n torba per regalada terra de Piera que…
