Cervera, dez[em]bre 20, 1792
Amich m[ossè]n Ramon, aquestos últims correus havem tingut tanta tabola, ja ab la notícia de la gràcia de la càtedra a favor de d[o]n Ramon Sans, ja ab lo motiu de haver arribat <orde> al s[enyo]r canceller ordre de informar o demanar informe al claustro sobre nostra representació que ferem com a contadors, ab açò tothom està alerta y tots los correus cop de cartas a unas parts y altras per donar la bona notícia y prevenir los valedors que sian menester.
La procura aquí va y Deu N[ostr]e S[enyo]r fassa que ne iscam sens més destorb ni difficultat. Estimaré que se servesca fer càrrech de part mia al Pere Brassó, que supposat que en S[an]t Genís se ha esmerçat tant en milloras en l’hort, plantar vinyas y recobrar la de las tiras, que estich resolt, com és molt just, de mudar los pactes, perquè no és rahó que, produhïnt més l’hort que antes de compóndrer-lo ab tant gasto, no’n tragam més que antes quant estaba del tot arruïnat y, axí mateyx, és menester que a proporció percebiam major utilitat de las demés terras, per lo que, quant antes, farà favor de remétrer-me una còpia dels pactes vells y veurem lo que en ells se ha de variar y, axís, antes podrà prevenir-ho al Pere, perquè no ly vingués de nou.
Estimaré també que diga al s[enyo]r Joseph, mestre sabater, dit l’hostaler del racó, devant de casa Olmera, que los quatre parells de sabatas que he rebut me són curts prop dos travessos de dit y que de cap manera poden servir-me y, axy, sí voldria fer lo favor de recobrar-los, que jo ly embiaré una sabata de las que porto perquè puga acertar ab la justa mida y que sempre me estimo més que excedescan en llarch o ample que no que’ls ne falte gens.
Lo p[are] Thomàs de Vich insta molt per los certificats del que se ha empleat en S[an]t Genís y’m sembla que té rahó y v[ostè], quan anàs per allí ab lo batlle de Horta, ho podrian despatxar luego, presentant-li a aquest quatre rallas de petició y rebent una petita informació del gastat. També me demanà testaments y capítols, de què penso contentar-lo ab las clàusulas que pugan fer per ells y no més, a més que és justa sa solicitud, convé tenir-los contents, perquè no’ns posen cap reparo en soltar la demés partida.
V[ostè] prou me parla de embiar alguns pirlandos per medi de segar y creyam que’ls portaria la s[enyor]a Truyas y, com lo part de Maria Antònia [e]sta ja molt prop, estimarem que, quant antes, embie lo que sia possible. Si en S[an]t Genís hi havia gens de vi que fos bo, embiaria a·v[ostè] un carretell perquè servís per la Maria Antònia, que los dos barralons per ara no poden tocar-se, puig que lo vi de ells havia près una panta de escaldat y que declinaba a agre, que dexar-nos-los quiets ab los frets, penso se compondrà y per lo parteratge ly seria molt del cas.
Lo p[are] Pau Llorens de Vilafranca, franciscano, y un tant parent de casa Llorens, que era vicari de Chor de aquest convent, petit de estatura y corpulent de veu (que no sé si v[ostè] lo tindria present) passà al Convent de Jesús, a·hont lo nou provincial, p[are] Montés, son mestre, lo destinà per premiar-lo. És de un geni molt apacible, gran amich nostre y afficionadíssim a flors y jardins, en què està exercitat y, axís, estimarem que lo prenga per amich y company quan vulla en S[an]t Genís y asseguro a·v[ostè] que ly gustarà molt son tracte natural y desinterés y sobretot sa virtut gens trista. La procura no pot anar fins lo correu vinent perquè lo escribent no ha pogut acabar-la.
Joseph Rialp
