Ficha de la carta

Cervera, janer 10, 1793

Amich m[ossè]n Ramon, quina por se havia v[ostè] posat al cos de que’ns hospedassen als dos sacerdots francesos a casa? Ja estan en casa Bonjorn o en casa la víuda Binefa, ara Codina. Jo és·veritat que al principi que començaren a arribar-ne per aquí escriguí al d[octo]r Monner jo supplicant a ell s[enyo]r rector y tota la communitat que rebessen ab tot amor, caritat y obsequi als que hy destinassen com a respectables y amables confessors de Jesuchrist y vas a_las_horas offerir molt gustós la casa y totas mas facultats, però, com se feren càrrech de las moltas criaturas y feynas de·la munda, los allojarenen la casa dita, a·hont estan lo cabaler del Feliu y sa muller.

Altrament, jo hauria estat contentíssim de hospedar-los en ma pròpria casa y me’n hauria tingut per molt ditxós, perquè, si nosaltres aguéssem viscut en temps de la persecució de Diocleciano o de las dels arrians, ab quin goyx y affecte hauríam rebut als bisbes y sacerdots que, haven tingut valor per confessar sa religió christiana y cathòlica davant dels tirans, aguessen pogut, segons lo consell del Evangeli, escapar de la terra a·hont los perseguian y refugiar-se a·hont los estiguessin segurs. Si S[an]t Sever ab sos capellans agués vingut a recullir-se en nostra casa mentres lo perseguian, qual hauria estat nostre consol y satisfacció? Puig, per·què no havem de fer lo mateyx ab aqueyxos exemplars sacerdots que han abandonat sos béns, rendas y commoditats y si han exposat a mil morts per no prestar un jurament sacrílech y ab lo que se feyan sismàtichs y heretges? Los exjesuïtas escriuhen mil elogis dels que se han refugiat·en·Fierrara y demés Estat Pontifici y’l Papa los reb y honra ab molta especialitat. Donchs seguim tant bons exemples en_cara que sia a costa de incommoditats nostras, que aquell a qui rebem y obsequiam en sos ministres és molt agrahït y molt poderós per·a recompensar-nos.

Desitjaria saber si ha pogut embiar res a Ramon perquè no goso escriurer-li y en què està lo negoci de venda que, si v[ostè] s’i troba embaraçat, faria procura a SanJoan y v[ostres] m[erces] dos luego ne exirian. M[emòries] de Maria Ant[òni]a que espera sa hora y de ma part a·tots. D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp