Fitxa de la carta

Cervera, janer 17, 1793

Amich m[ossè]n, ante omnia dich que nos està moltíssim bé que envie luego luego las cent cincuanta lliuras al·Ramon, acudin a la major necessitat y las cincuanta a nosaltres, que estam en màxima neula y fórem uns beneyts en consentir tant gran sembrada, però los masovers y nosaltres procehírem ab bona fe en avant serem més cautos.

Home, jo [no] volia predicar ni a·v[ostè] ni al·s[enyo]r rector i pp. capellans de Anglesola. De v[ostras] m[ercès] és propri lo ensenyar y predicar en aquestos assumtos tocants a la pràctica de·les virtuts christianas, a nosaltres sols nos toca ohir y obehir, que las ovellas no se han de alçar a mestres dels pastors, però, sentint-me jo, sia per mon natural, si tal vegada per gràcia de N[ostr]e S[enyo]r, perquè jo etiam spiritum domini credo quod acceperim de caritat y compassió envers aquestos necessitats pàrrocos y demés sacerdots confessors de Jesuchrist, vas voler explicar a v[ostres] m[ercès] mos sentiment, desitjant que tots en açò fos essent mei similes exceptis vinculis his delo peccat y vicis, ab què estich lligat. Ni jo hauria fet semblant cosa a no ser que’m consta massa de que hy ha molta preocupació molt danyosa, desagradable a Deu y destructora de·la charitat contra dels referits. He sentit veus que diuhen qui sab qui són, si ab capa de sacerdots són heretges o sediciosos? Tots los francesos són sospitosos, no han fugit per no haver de prestar lo jurament, sinó perquè los han llevat los delmes y primícias &c. Aquestas veus, que en alguns són pretext per no usar de caritat ab ells, en altres causa de escàndol e impediment del major bé, me han precisat a declar-me y fer presents mos sentiments, per véurer que en aquesta matèria sentia jo y judicaba per misericordia de Deu com se debia.

Y encara que ni v[ostè] ni los pp capellans de Anglesola són capaços de obrar en aquest particular per tibiesa en la caritat, però si que poden ser ben enganyats per los discursos de molts que se mostran per molt crítichs y politichs y no són sinó uns burinots. A mi me hauria succehït lo mateyx a no haver estat que sempre he fet reflexió ab los breus de la santedat y en què lo clero de·França, ja en las disputas contra jansenistas y en obehir a·la bulla Unigenitus, ja en los negocis dels jesuïtas, ja en los presents disturbis, sempre ha estat ferm y constant a favor de·la Santa Sede y aquest és lo caràcter segur de bon cathòlich, que tot lo demés, per austeros que sian, per amants de·la antigua disciplina, molts autors y homens doctes. Si v[ostè] veu que las hauen contra del Papa y repugnan a sa auctoritat, non fie gens. Jo continuo i continuaré a socórrer-los en quant puga. Si·no puch per mas curtas convenièncias, a lo menos exitant als altres y ajudant-los en lo que puga en sos treballs y obras que componen aquí alguns contra del scisma.

Aquí ha arribat la alegre notícia de que dominus quasi vir pugnator omnipoteas nomen quo aquid et ascensorem deieut in mare, que la armada sacrílega que anaba contra los Estats del Papa y S[an]ta Ciutat ha quedat sumergida devant Liorna, salvant-se sols 2 de 42 bastiments que las olas llançaren a la platja, mil cinch-cents cadàvers. Cantemus dominu gloriosa enim magnificatus est &c.

Si s[enyo]r Pere no vol adherir a pactes tant racionals y convenients a tots, no té remey, haurà v[ostè] de buscar altres masovers que vullan observar-los, perquè no podem consentir en nostre perjudici y atràs tant gran. És tart y tinch feyna. M[emòrie]s a·tots. Maria Ant[òni]a crech que parirà dins tres o 4 dies. D[eu] g[uardi] a·v[ostè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp