Camprodon, agost 24, 1798
Molt amada Maria Antònia, gràcias a Deu Nostre S[enyo]r que, per las que per lo correu de ahí rebérem de part tua, exirem del cuydado gran en què estàbam de ta salut y de·la dels demés. Axís, no dexis correu algun de escríurer-me, per poch que sia, que no vull que t’i cansis gens, sols que’ns donis notícias de vostra salut dient sempre la veritat, sens occultar res, del mode que tant tu com los noys y demés se trobin.
Jo continuo, gràcias a Deu, sens novetat y estaria assí molt ben trobat y enterament content a no faltar-me la tua bona companyia, que trobo molt a menos. Per lo correu vinent, ab lo favor de Deu N[ostr]e S[enyo]r, enviaré lo testament de Maria Francisca, com també lo del Pau, supposat que també me demanà que ly fes la nota del seu. També diràs a·la Maria Isabel que no dexo de petge lo seu assumpto, antes bé, si veig que posan la menor dilació o difficultat, los diré rodonament que vull tota la pensió entera de las sis-centas lliuras, de·la que sols los condoní la part corresponent al capital que vos dexarian. Jo, per més que diga lo cosí Ramon, que sé que està enfadat ab ells, penso que·faran bondat y axís m’o assegurà lo p[are] Pal·ladi Serra, que és també de·la mateyxa congregació de·S[an]t Felip de Vich y fou mon fillol de doctorat y ara se troba prop de assí, en Molló, en la sua casa, des·de a·hont me escrigué enviant-me per propri a son germà, ab açò apar que la que jo escriguí al p[are] Salgot, que és lo prepòsit, los ha fet força. No tingau por que, ajudant Deu N[ostr]e exirem ab la nostra, perquè m’o he posat al cap y seré valent.
De Barcelona encara no he tingut resposta y me sab mal que encara no puch respóndrer al ministre Saavedra. Lo marquès de Capmany me escriu que ja han cessat las malaltias en Cervera, però que·la esterilitat de aygua és tant gran que ells han de anar a buscar-la a Montornès. Tu no’t mogas fins que·jo vinga a buscar-te, que bé estàs, gràcias a Deu, y digas a la pubilla que, si vol que jo sia compare, que me avise ab temps, perquè procuraria despatxar-me més aviat.
Diu també lo p[are] Serra que veuran de entregar-nos ara dos-centas lliuras perquè pugam fer préstamo a Sa Magestat y aquestas seran de·la pensió, però, si·no cumplissen la paraula donada a casa Bufalà, no escaparian menos de·las sis-centas. Escriuré al Ramon que luego se’n vinga perquè, en la Cisalpina, tot està donat al diable. Han destruhït totas las imatges fins las de·N[ostre] S[enyo]r Jesuchrist y de sa Immaculada mare y han abolit lo culto públich. Axís que vol fer allí ab tants perills?
Sé que Massot va millor g[ràcie]s a·Deu y que passà a·la eternitat lo s[enyo]r Gaspar Morlius de una inflammació que·lo acabà ab vint-y-quatre horas. Me alegro de·la vicaria del Ricendo. Als noys, Bíblia y doctrina, sobre_tot, lo laudate y demés devocions, que ja’ls portaré calcom. Memòrias de part del Miguel y de mi ab tot carinyo a Maria Isabel, Rebilla, Pau Boxador, noys, noya. M[emorie]s a Alberta, Rosa, Coloma y demès. D[eu] te g[uardi] m[olts] [anys].
Ton espòs, Joseph Anton Rialp, qui de cor te ama y abrassa.
Estimada esposa Maria Antònia
