A mi s[enyor]a D[o]ña M[ari]a Antònia de Rialp
Anglesola, a 4 de 7bre de 1813.
Caríssima y estimada s[enyor]a, lo Anton, dador, li entregarà una partideta, la q[u]e, junt ab la lletra, farà alguna cosa. No li envio més per ara per no tenir preu los grans y he fet esta partideta del ordi [que] tenia reservat per sembrar, q[u]e era fora de las sitjas. Si v[ostra] m[ercè] necessita més, tot seguit vendré una partida y li’n portaré.
Lo meu gust haguera estat lo venir ara, però estiguí ab la inteligència q[u]e hi ha mols enredos, he escrit dos vegadas a Marañosa y no he tingut resposta y esto, segons ara he vist, per culpa del procurador dels censalistas de esta, encara no he pogut arrencar res. Ab lo Gavarro encara no estam compostos, per esto no he pogut venir, per voler cobrar y pagar als mitgés. Lo Joan també me molesta, però los·e promès q[u]e no marxaria fins estar tot compost. La gent de esta estan cansadíssim y vol una cara de baqueta lo demanar-los, però, com un ha de pagar, no·i ha remey, perq[u]è la contribució dels grans del estiu <y> encara no·se ha pagat sinó la meitat, vint-y-sis messos de capitació q[u]e ara fan pagar, no sé com se anirà. Esta no la he pagada ni los messos q[u]e correspont des·de lo finiquito per haver dit al ajuntam[en]t q[u]e no sabia lo q[u]e v[ostra] m[ercè] havia ara pagat ab eixa invasió y, deben-se-li ahora ab la capitació q[u]e deu des·de lo desembre passat y ignorant si ja estava corrent, los vas demana q[u]e se aguardessen fins a la tornada del Anton y q[u]e alas_oras sabria lo q[u]e havia fet y com me havia de portar. Ells me demanaban cada mes 6 duros com [a] paga, lo Pons, Puijalt y Gasol, dotse, però los vas dir q[u]e absolutam[en]t no’ls pagaria y q[u]e féssent lo q[u]e vulguéssent y q[u]e, si no me posabant com lo d[octo]r Binefa, Faliu y demés ysiendes de mitja mà, no pagaria. Estan pagant 18 pesetas. Lo batlle, inclinat a afavorir-me per las esperansas dels papés q[u]e ha de fer tot esfors per fer tràure, cedí y procurà fer-los esperar fins a sabuda la resposta de v[ostra] m[ercè] y, per tan, me dirà si se’n aconsole o bé, si la vol pagà aquí, ho farà y me enviarà lo recibo. En lo cas q[u]e li passiant per menos, lo q[u]e no fora bo, ho individués [en] lo recibo sinó q[u]e té pagada la capitació fins a tal mes, fora del cas q[u]e, antes de engranar pagos aquí, ho consultés. Los preus dels grans los-i dirà lo Anton y, per això, voldria aguardar un poch a béndrer.
D[o]ña Ysabel a·quí vas veure lo diumenge passat, no aproba molt son pensam[en]t, ab lo q[u]e ella li passa pateix bastan y, dien-li com estava tan bona, me respongué perq[u]è era mestresa, esto ab la confiansa mu digué de verdader amich, ab la mateixa la-i insinuo, y enrahonàrem llargam[en]t.
En esta hi ha molta escassés de aigua per veure, però la terra no pateix per haver plogut bastan, ab q[u]è alguns del vehïnat se han atrevit a sembrar un poch de sègol. Los olivers han sentit bastan la secada, però las olivas q[u]e han quedat penso q[u]e ab esta sahó se tindran. En esta no ocorre novetat, si sols q[u]e han mort la tia Jacobe y s[enyo]ra Fran[cis]ca de casal Colom de sobre_part.
Salúdia a d[o]n Fran[cis]co y pobilla, d[o]ña Xaviera, Ramona, Casa Bori, Bescòs, Po del Jan, Llucrècia y demés vehïns, amigas q[u]e v[ostra] m[ercè] sab, amichs d[octo]r Amorós, m[ossè]n Salvadó, p[are] Anton y demés, a la Bega, ab la major expreció, y v[ostra] m[ercè] rèbia ab la més expresiva expreció la voluntat del q[u]e més la estima y véurer-la desitja, Domingo Garriga.
