Anglesola a 18 d’agost de 1819
Íntima s[enyor]a mi s[enyor]a d[o]ña Antònia, acàbarem lo batre la vigília de N[ostra] S[enyo]ra. Lo tot de la cullita no ha arribat de bastant a mil quarteras, però, ab tot, sempre se pudria péndrer a bon partit.
Si lo panadero hagués volgut encarregar-se de una partida dels r[eve]r[ent]s de Boldú y Fuliola, li hauria entregat las 30 ll[iures] de Bellvís, però me protestà lo Joan q[u]e me havia asegurat venir lo endemà de la Mare de Deu, ho ha allargat a causa de una robineta q[u]e aprofità y regà un tros, per lo q[u]e fen uns calós molt rigurosssos no volgué esperar a la tornada per llaurar y per esto vindrà la semana entrant y est la-i portarà o jo mateix.
En quan al asumpto de la pubilla, estaba ben parat dias atràs y, ab la suspenció de la carta que texia escrita, cambià, però, com ab vivas instàncias tornà a escríurer o se podé recabar escrigués a Vilafranca, tal·vegada no se’n desdirà, me consta anirà molt disgustada a causa del molt interès q[u]e alguns tenen y la molta adesió de ella, bé q[u]e nos deixà un punt a·pesar de q[u]e consta també lo desagrado, perq[u]e, per poch lloch q[u]e’s dona, se aprofita y se adverteix més en ella q[u]e en los altres si·no entra lo disimulo. He procurat q[u]e anés a confessà ja dos vegadas, ojalá q[u]e continués per desengañar-la y fer-la entrà en coneixem[en]t del q[u]e apar tenia olvidat.
Sento la notícia que’m dona sobre los interessos de casa sua, bé q[u]e sempre me’n temia, vistas las disposicions presas per los hereus de confiansa. Lo de Cervera ha instat molt fort pel cobro, fora regular nos enviés, si vol que’l paguem, lo últim recibo. En esta nos cobra un diné, en la suposició q[u]e los pobres han tingut q[u]e donar-o tot per pagar lo q[u]e havian mallevat per menjar y arribà al estiu, jo prou los insto, però tots me volen pagar y ofereixen carn cristhiana. Com no la puch emplear, no sé q[u]è fer-me. Tinch determinat acudir al governador de Cervera per veure si podia lograr q[u]e lo impertinent Güell fos obligat a fer la tercera part de gràcia dels anys de la invasió y aixís digui’m son paré y prompte.
Los grans tenen un preu molt mòdich, lo ordí milló a duro; la seixa a 15 y 16 pessetas, lo blat roig al mateix y, lo mescladís, a 14 p[essete]s, de tot la quartera.
Salut a tots los de casa, primé y coneguts particulars q[u]e li tinch dit en altràs y de tots los de casa, però, en particular, a v[ostra] m[ercè], tots, tots y més qui la vol ab totas veràs per·a sempre servir-la,
Domingo Garriga
PD: Si la semana entran no vol marxar, que non estrañaria, y volgués diferir massa, suposat la poca valentia del hereu, jo vindré, però sempre salvo lo parer de v[ostra] m[ercè].
Í[ntima] s[enyora] m[ia], s[enyo]ra d[o]ña Maria Antònia de Rialp
