Fitxa de la carta

Anglesola a 13 7bre de 1820

Caríssima s[enyor]a, mi s[enyor]a d[o]ña Antonia, no pot créurer la alegria suma que’m donà ab la sua carta del 9 q[u]e seguim, perq[u]è me presumia cosa major de la sua novedat, suposat lo molt q[u]e lo dura y sabent lo poch interés pren sempre en son restablim[en]t, però, g[ràcie]s al S[enyo]r, q[u]e ha ohït nostres súplicas y la vol conservar per la major satisfacció y honor de la família.

No sé com explicar-li la obstinació del Hermenté, permetre incorre en penas las més exessivas abans de enténdrer en pagar lo q[u]e tan justam[en]t se li demana y ab tanta pèrdua de casa Rialp, havia convingut per no anar per justícia, aprecia més pagar multas q[u]e pagar lo just, vuy sé q[u]e ve en eixa resentit del fet del batlle e instància del meu germà, però q[u]e no’s cansi q[u]e ell ha de paga lo deute y ha de·coneixe q[u]e los de casa Rialp saben defensà los drets corresponents. Tal vegada la vindrà a trobà, però li estimaré q[u]e no li doni ohïdos si immediatam[en]t no la pague no solament las quatre dobles de quatre, sinó tot lo atrasat q[u]e puije molt, pues·q[u]e, havend-u [sic] compost amistosam[en]t, atropellà q[u]e mai li havíam deixat res, q[u]e la casa mai havia estat ab estas facultats y umplí de oprobis y d’istèria a tots los q[u]e han administrat la casa y administran. És la cosa més indecent, però està empeñada la cosa. Si vostè no li apar·mal pagarà y pagarà y gastarà y pagarà. Sé q[u]e ha vingut a veure si jo tenia poders per agafar-me ab algun oprobi, suposat le fet comparèixer en judici, per això serà bo advertí a Fran[cis]co li díguia si’l veu q[u]e no sab res de poders, q[u]e qui està en una casa, com jo li tinch sempre respost, no necessita de poders, àdhuc per a fe comparèixe a qualsevol, pues q[u]e és representant de ella o de son amo. Esto la-i dich perq[u]è, com ell és·tan sagàs, pillaria qualsevol paraula de Fran[cis]co y quedaríam embolicats tots, esto espero la-i dirà ab disimulo y, si·no, si’l trobe y no’l púguia escusà, si ell li parle, dir-li q[u]e pagui y que pagui tot lo q[u]e deu o se li demana y és demasiat encara a un insolent, perq[u]è ni resposta se li hauria de tornà.

Anam sembrant los regats, però, si los sols continuan, pararem als últims de la semana.

Los grans no volen mourer-se a·pesar de totas las notícias. Me alegraria prengués lo asumpto de la pubilla ab frescura.

Saludo a d[o]n Fran[cis]co, noyas y demés de la casa ab los amichs y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més desitja sa salut, satisfacció y conservació per·a sempre servir-la.

Domingo Garriga