Ficha de la carta

Bar[celo]na al 1r janer de 1822

A d[o]ña M[aria]a Antònia de Rialp

Apreciada s[enyor]a d[o]ña M[ari]a Antònia, vetg q[u]e los meus escrits tenen poca acceptació en v[ostra] m[ercè], lo curreu passat li vas escríurer y al pas q[u]e li demanaba ab totas veras la resposta no la he pogut lograr, no sé per·què.

Ahí, al retorn de la torre, me donaren una carta de v[ostra] m[ercè] fetxa 27 del passat, ab ella vetg q[u]e ha rebut la mia q[u]e al arribar li vas fer. En quan al Tomàs me digué q[u]e lo dia de Nadal havia dit volia venir a véurer-la en a casa q[u]e dormí la vigília, per esto escuso lo escríurer-li tot lo concernent al Jaume y al llogater del primer pis de la casa de la Portaferrissa, perq[u]è presumo la-i haurà dit ell, respecte q[u]e sé q[u]e ell ha tractat ab los dos y per això estich persuadit la-i haurà dit tot.

En quan al apoderat del pis q[u]e habitaba, he convingut ab prou prechs q[u]e, si per tot lo dia 6 tinch desocupat lo pis, no pagaré sinó lo corrent, creuré q[u]e tindrà paraula y q[u]e no se’n desdirà. La dificultat major està a·hont posarem los trastos. En casa d[o]n Anton, plena com un ou, res més hi pot està. Si’s lloga un pis, segons quin serà y a·hont, ab quins amos, si ningú hi està, la cosa va a perder-se. Si v[ostra] m[ercè] volia quedar-se lo pis de casa sua, allí podria estar tot. Lo Nofre no’s mourà, ningú li mirarà las cosas, tal·vegada millor, y per fin ho deixa a casa sua y solam[en]t pert 40 ll[iures], encara q[u]e la-i tingui un any, però si en esto estriba las-i pagaré jo. Si consèntia, desnonaria las estandantas, fins q[u]e foran fora, ho posaria tot a la porxada y después compondria lo pis ab los mobles, lo habitaria fins q[u]e m’i vulgués estar, si cualsevol de casa volia vení, tindria a·hont posar ab tota llibertat &c. &c. Per lo q[u]e determinis y torni’m resposta a volta de curreu, si·no, no tindria lloch, o bé si judica millor llogar un pis.

Lo Jaume ab los noys tinch parlat per lo transport dels mobles demà, q[u]e torno a la torra per rébrer aires nous, li’n tornaré a parlar.

Lo Jaume ha fet tracte ab los del Crestats y li donan cada mes sinch duros. Acaban luego lo mes y, si vol continuar, dig[u]i-u y, si vol los diners de mitg any o més, o de mes en mes.

En esta hi hagut alguna motió, però creuré q[u]e la cosa terminarà ab pau y quietut, lo q[u]e Deu vúllia, per esto no sia morosa en determinar y escríurer.

Vuy rebo carta del Anton fetxa 30 del passat y me diu q[u]e ha tingut lo Tomàs a dinà y q[u]e li ha demanat dos onsas. No sé lo q[u]e li haurà dit v[ostra] m[ercè] si’l ha vist, ab tot, li dich q[u]e fàcia lo q[u]e li hàigia escrit v[otra] m[ercè] y, quan no, li entrèguia cada mes una onsa, lo q[u]e li aparegui escrigui perq[u]e no quedi mal ni ell ni jo. Sembran hi ha plogut. Angeli morí. Si alguna cosa vol, escrigui, Si·no ha comprat la polla deixi-u corre.

Salut a tots, un per un, d[o]n Fran[cis]co, Miquel, noya, Roseta &c. y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més la aprecia y vol de cor,

D[oming]o Garriga.