Bar[celo]na, 5 de febrer de 1822
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, no tenint q[u]è respóndrer en ninguna de v[ostra] m[ercè], per no haver-ne tingut cap avuy pel correu, solam[en]t dech dir-li, com li envio, la inclusa q[u]e tenia per portar-li y com esto no he verificat la-i remeto pel curreu, añadint-li q[u]e tot lo q[u]e li diu dit Simó en la sua és veritat y desitjaria tornés resposta per traslladar-la com correspont, perq[u]è ell me digué la vindria a buscà lo diumenge vinent. Lo s[enyo]r canonge ja està servit y lo dilluns li portà lo Jaume lo vi y tots los barralons [que] se li portaran los notaré.
La roba, si me la envie, avisi’m, pot·se q[u]e li envi-hi a buscà la demés, si convinch ab los q[u]e estich ab tracte, y no’m determino de passar per ecònomo com me han dit.
Saludi al s[enyo]r r[ecto]r y demés y me alegro estiguin sens novetat y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més la vol y aprecia y desitja servir.
D[oming]o Garriga
