Bar[celo]na, vuy 21 març.
M[olt] s[enyora] m[ia] Maria Antònia, des·de disapte q[u]e tinch carta del meu germà per la que’m diu li permètia anar la Roseta a fer-li compania, lo q[u]e ja vas dir-li a la dita en presència de la Llucrècia lo mateix dia al vespre quan vingueren, per lo q[u]e, no esperant sia de son desagrado, li anticipo esta notícia, q[u]e las moltas ocupacions no’m permeten altre medi, però, si no és de son agrado, espero la resposta a fi de dir-li lo convenient, y, si vol donar-li gust, li pot fer arreglar sas pocas cosas per donar-li probas del enter cuidado q[u]e se ha tingut sempre ab ella. Jo no sé per quan la vol, pues me diu solam[en]t q[u]e la-i envihiï y, aixís, sempre té y tindrà la mateixa llibertat, perq[u]è no desitja sinó donar-li gust.
Son més aff[ect]e, D[oming]o Garriga
