EPICAT

Fitxa de la carta

De Domingo Garriga i Cerdà a Maria Antònia Llorens i Nin

Remitent
Garriga, Domingo
Destinatari
Llorens i Nin, Maria Antònia
Data
26 de març de 1822
Origen
Barcelona
Destí
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles)
Idioma
Català
Tema
Administració
Temàtiques
abusos, contribucions extraordinàries, gestions, petició
Epistolari
Epistolari de la família Rialp
Fons
Llinatge Rialp
Signatura
ANC-420-T-590
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
La carta fa de coberta
Segell prefilatèlic
Autoria de la fitxa
Natàlia Vilà

Bar[celo]na, 26 de mars de 1822

Apreciada s[enyo]ra d[o]ña Antònia, estraño q[u]e úsia de cumplim[ent]s quan té tota la llibertat en tot y per tot. En quan al que’m diu de S[an]t Geroni, no·m’atrevesch enviar a buscar al Jaume, perq[u]è ara me acaban de dir q[u]e, tenint q[u]e pagar v[ostra] m[ercè] un pago en Horta per lo q[u]e se veha amenasat dels apremis, digué a cert subjecte q[u]e no sabent com estaba d[o]n Miquel ab m[ossè]n Domingo, al qual no podia passar a veure ni a d[o]n Anton, si volia fer-li lo favor de deixar-li la quantitat, lo q[u]e feu ab lo major gust aquell, per ser cosa sua singularm[en]t. Vist això, conech q[u]e té precepte de no podé passà. Ab esto, és precís q[u]e v[ostra] m[ercè] fasi altre pensamt, pues me vetg privat de poder-la serví y no li apar q[u]e me ha de ser molt sensible y, en particular, quan és motivat del q[u]e devia callar, més respecte q[u]e a ningú he ocultat tanta cosa com a ell, per fin ell me vol donar motiu, jo so molt quiet, però tan tan és per fe rompre, pues·qui’s portaria com ell y qui callarie com jo.

Amiga, ma vetg ab la dura precisió de parlar y dir-li q[u]e té q[u]e di, pues q[u]e callan no puch ablandir-lo. Com tinch un baul a la torra y alguna altra cosa, no’m vetg ab ànimo de fer-li anà a buscar res, a pesar q[u]e necesito alguna cosa, perquè no sé les ordes té donades. Com no’m vull exposà, serà precís q[u]e’m envihï una orde, perq[u]e se’m doni tot lo q[u]e vulga sia meu. Qui més la vol, a pesar de tot, y saluda a tots,

D[oming]o Garriga

PD: Aqueixos dos villets són lo un del q[u]e li vas parlar de la panadera y, lo altre, de fr[a] Fran[cis]co. Ahí me vingué un home, és dir, aquell q[u]e ara dos anys li comprà lo bosch y, si la-i vol véndrer tot plegat o a cargues, m’u pot dir, és lo bosch major que’m digué de la Font. Ara, de qui en avan, si alguna cosa me demanen, sabent q[u]e és así lo amo, los enviaré a ell, no’s pensi q[u]e tinga cap enveija per cuidar, sinó veure q[u]e so mal_dit sens culpa, me sab mal y me obliga al q[u]e mai haguera pensat.

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .