Bar[celo]na, 13 abril de 1822
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña Antònia, he sentit la sua indisposició, però me alegro en extrem de sa millora, per la q[u]e he fet especial deprecació al S[enyor] donan-li g[ràcie]s en mos sans exercicis.
He vist al Jaume y espero tornar-lo a veure aviat, respecte q[u]e ja he trobat lo acte de la nota q[u]e se llegia al llibre y, com vuy lo tràuen, lo enviaré a buscar per averiguar a·hont és aqueixa pesa. De tot lo q[u]e resúltia li’n donaré avís. Lo acte lo he fet tràurer ab consulta del s[enyo]r canonge perq[u]è la cosa se portès millor y ningú tingués res q[u]e di.
Des·de Diumenge de Pasqua no he vist a fr[a] Fran[cis]co, q[u]e vingué a buscà missas per las monjas de Pedralbas, quan lo tornaré a veure, li diré tot lo que’m diu.
Ara me trobo ab un compromís, lo Abad Parrella sentia q[u]e v[ostra] m[ercè] no li hagués tornat resposta y li vas dir q[u]e havia estat algo indisposada y q[u]e may havia de dubtar del aff[ec]te de v[ostra] m[ercè], vuy ma dit la sua satisfactòria resposta y añadit q[u]e devia acompañar-lo a la torra per veure q[u]è tal. Jo estaba per fer-li lo sort, perq[u]è ja veu q[u]e, a la torra, la finestra del seu recuartet està algo descomposta. Les aspilleres dels dos cuartos: la una és tancada ab fusta, la altra ab papé, com sab la Llucrècia. Tot això necessite recompodre’s, ell la vol habità, m’apar que toque a ell. Y, aixís, si hi vas que’m diu, faré lo sort y lo ciego y ell se compondrà o, si·no, digui’m ab franquesa q[u]è vol q[u]e fasa.
Li demano ab totas veras envihï alguna cosa al Tomàs. Ell me envie aqueixa carta, la q[u]e li remeto, per obligar-la més. Me la pot retornar y, si·u fa, ne quedaré molt agrahït, perq[u]è, a·pesar de tot, no’m sé despendre del amor q[u]e profeso a eixa família y desitjaria sempre posar un contrapès de favors a tots los agravis que’m pugan fe, per esto fàsiu, per Deu, per afavorir un fill y per mi.
Pot di a la Llucrècia q[u]e ja li escriuré. Saludo a tots los de casa, un per un, y v[ostra] m[ercè] mani a son més apacionat capellà q[u]e més la estima y desitja servir,
D[oming]o Garriga
PD. Miri q[u]e tal·vegada se hauran de menester las 200 ll[iures] per redimir la pessa de la terra q[u]e se troba empeñada. Per esto, fora bo fes un pensam[en]t y esto hauria de ser com [m]és aviat milló.
