Bar[celo]na, a 6 de abril de 1822
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, encara q[u]e # ninguna carta a·q[u]e respóndrer-li, no obstant, li dirige# esta per dir-li q[u]e a# s[enyo]r Falguera buscam la escriptura q[u]e conté aquella acta del llibre, la q[u]e [he] trobada. Y sen igual o q[u]e fàcia al cas, practicaré totas las demés diligèncias q[u]e convingan per lo recobro, donant-li avís primeram[en]t de tot.
Creuré q[u]e no me haurà tornat resposta del bosch, com li tenia escrit, perq[u[è pensarà no sia com lo contracte de las herbas, però no’m apar tínguia cas, perq[u]è, sobre las herbas, si vas fer lo tracte, fou ab consentim[en]t de v[ostra] m[ercè], después del q[u]e li havia escrit lo q[u]e me digué lo Jaume, per esto no tenen q[u]è dir si lo Jaume és tan bo com lo capellà, pues·q[u]e jo no he obrat mai de mon capritxo, sinó ab consulta y permís de v[ostra] m[ercè] ab tot. Deixe’m-u corre y tot se deu perdona y ojalá q[u]e me deixessen està, perq[u]è, si vas di alguna cosa ab la carta, no vas di cap mentida, y lo mateix q[u]e v[ostra] m[ercè] ab vas di y lo q[u]e ningú dels entrans de casa té ocult. Per fin, Deu los beneesca.
Celebraré q[u]e lo S[enyo]r li dispènsia unas felises Pasquas, tan plausibles com v[ostra] m[ercè] las desitja, ab tots los aumens de gràcia en·q[u]è consisteix la major felicitat. Iguals las desitjo als seus fills, noyas y demés de tota casa, als q[u]e també espero felicitarà de ma part al se[nyo]r r[ecto]r.
Lo sabaté me recorda # obligació dels de casa. Ynfinitas exprecions a tots los dits y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e, a·pesar que’l olvidi, apreciarà y desitjarà complàurer-la en tot y més la estima de cor,
D[oming]o Ga[rriga]
