Bar[celo]na, a 16 de abril de 1822,
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia: no-u fa lo Tomàs, com v[ostra] m[ercè], pues vuy me tornà a escríurer la q[u]e li encloch y, a pesar q[u]e ab dos de vostè apenes puch pagar-ne una de ell, no-u mira lo q[u]e crech q[u]e vostè ho miraria y mire. Ab tot, veigi de escríurer-li perq[u]è, si·no vetg q[u]e arrencat de corre, y, si·no ho feye, tal·vegada fora més mal. Después de enterada, me la pot retornar ab la altra. Veuré de enviar-li la recepta que’m demana lo correu vinent.
Com si al Jaume li hagués sabut mal q[u]e v[ostra] m[ercè] hagués ofert al Parrella tres aposentos de la torra, perq[u]e diu “a·hont vol q[u]e jo estiga, tinga las pocas cosas mias y suas y pòsia lo allotjam[en]t, si me’n donan lo cuarto fosch sens finestra y lo q[u]e tinch, las pocas miserias mias, també sens finestra y estos són necessaris, no vull recordar-li si’m venia ningú conegut de la casa, perq[u]è ningú hi podria està”. Per fin, no n’a·q[u]edat molt conten. No entengui cap segon fi per mi, perq[u]è des·de el segon pis de casa, o lo q[u]e me succehí, q[u]e no’m judico acrehedor a res, ni’m atreveria més a demanar-li res, sinó q[u]e és tot de ell y no’m apareixen las raons fora de lloch. Li he donat lo acte, però no sab apear quina pesa és la ampeñada. Tem q[u]e no sia ja redimida, lo q[u]e ja li escriuré después q[u]e haurà fet los pasos q[u]e li he recomanat ab lo Ajuntam[en]t de Horta o arxiu de S[ant] Geroni.
Saludo a tots y v[ostra] m[ercè] mani a son més apacionat capellà y s[ervi]dor q[u]e més la vol.
D[oming]o Garriga
