Fitxa de la carta

Bar[celo]na, a 27 de abril de 1822,

Apreciada s[enyo]ra M[ari]a Antònia, a no haver-me fet càrrech de q[u]e v[ostra] m[ercè] no sempre q[u]e vol té proporció per escríurer y fer portar la carta al curreu, me faria témer q[u]e no la hagués indisposada ab ma última sens intenció o q[u]e no tingués novedat en la salut, tot lo q[u]e per cercionar-me y eixir de cuidado espero me escriurà lo correu vinent.

Me vist ab lo s[enyo]r canonge y ma dit que’s referia al q[u]e li tenia dit sobre de las Rosas, perq[u]è, com per lo pago de estas tenian los delmes de alguns pobles o millor estàbam radicadas sobre las dècimas, no posehïnt estas, no ha lloc per cobrar aquellas, y aixís per ara no·i ha q[u]è pensar ab això.

Tinch present haver-li escrit q[u]e los censals sobre lo antich magistrat o los sis mil rals q[u]e v[ostra] m[ercè] destinaba per alguna cosa, no-i havia lloch per cobrar-o, però, com novam[en]t m’u tornà a dir, li envio la nota q[u]e lo mateix director me donà perq[u]è no pensi més, o alomenos per ara, ab una semblant cosa, a no ser q[u]e fos tan dèbil en voler acudir com aquí se diu, però, no-u crech, perq[u]è pensarà q[u]e lo cobro no li pagaria las agèncias, bé q[u]e també és sensible lo deixar-s’o perdre, però, per fin, aquí li envio los passos i·modo q[u]e té de prortar-se [sic] per cobrar: del s[enyo]r Janer, sé q[u]e li vas dir q[u]e lo Tomàs havia cobrat 3 mesos. Los diners me’ls portà. De ells vas donar-li 7 duros, vas pagar a casa [i a] la ciutat lo q[u]e a_las_oras demanaban, he pagat lo acte, lo telaire y, lo restant, ho trobarà abonat al llibre de comptes q[u]e a la primera proporció li enviaré, ab lo acte del de las Casas Blancas. Del demés no-i cobrat res més.

Vuy ha vingut a trobar-me lo procurado de S[ant] Pere y ma dit q[u]e li havian escrit y q[u]e no havia contextat, però li he dit lo q[u]e’m deya de saber lo que’s devia y tot lo corresponent a son honor, donant-li paraula q[u]e correspondria com deu, lo qual ha quedat molt content. Lo recibo últim del s[enyo]r Cerdà, q[u]e [en] glòria gosi, és fins al any dinou, qual paga se li feu ab dos vegadas.

Lo Jaume no·l’he vist des·de que’m retornà lo acte de empeñament de aquella nota del llibre, per lo q[u]e no li puch respóndrer res del bosch. Lo que’l volia vingué lo dilluns passat, però, com no tenia resposta de v[ostra] m[ercè], res li vas podé dir. Ab tot, conech q[u]e lo Jaume no és de parer que’l vènguia per ara y menos a aquel de Sarrià q[u]e és lo que’l demana.

En esta ha plogut un poch, si aquí ha estat així, tal vegada la cosa no serà tan desasperada. De Urgell no sé res, però la gent q[u]e tots los dias arriba así y, en particular de Anglesola, donan notícias fatals q[u]e casi fan decaure tot los ànimos y esperansas. Deu vúllia ara los hàigia plogut un poch, perq[u]è almenos los secans no’s pèrdian del tot.

Saludo a tots los de casa, en particular al s[enyo]r rector, y v[ostra] m[ercè] mani sempre a son més apacionat y més aff[ec]te q[u]e més la vol,

D[oming]o Garriga

PD: He escrit al Tomàs y li he enviat la recepta que’m demanaba. Sento dir-li q[u]e los q[u]e posarent al llibre de nota de aquella pessa de bosch no-i poséssent q[u]e se havia redimit, per lo q[u]e li dich q[u]e lo acte és conforme allí se nota, però ja torna a se a casa y és lo bosch del Tibidabo. Me vist ab lo prior p[are] Albaret y Jaume y tots diuen lo mateix.