Barcelona, a 21 de maig de 1822,
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, no puch explicar-li lo gran cuidado que’m té lo no havé tingut carta de Anglesola, encara·q[u]e me digué una dona q[u]e lo divendres ne havia eixit q[u]e per allí estaban ab tranquilitat, però, com lo dissapte aseguran alguna novedat en Tàrrega, temo q[u]e no hàigian rebut de las espurnas. En quan al de Cervera, com és més distan y parlan ab enigmas, no és tan temible. Per fin, esteré ab cuidado fins havé tingut carta, però, luego q[u]e la tindré, li enviaré tot lo q[u]e sabré. Me serveix de gran satisfacció la quietut q[u]e diu tenen per aquí, qual se disfruta en pochs paratges. Deu nos beneesca y nos concedèsquia lo més convenient y prompte.
Lo Ramon, q[u]e ha passat a véurer-me, la saluda.
Exprecions al s[enyo]r r[ecto]r y a ttos los de casa y v[ostra] m[ercè] mani com sempre a son més apacionat y aff[ec]te s[ervi]dor de cor,
D[oming]o Garriga
