A mi s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia de Rialp,
Tàrrega, a 9 de 7bre de 1813,
Estimada s[enyo]ra: dos mercats q[u]e vinch per trobar proporció per enviar-li la farina, vuy me diuen ne volen 7 pessetes per quartera de portar-la a Vilanova y 6 a Vilafranca, jo ne donava 13 p[essete]s de dos quarteras q[u]e havian de deixar a Vilanova y no han volgut fer y ne haguera donat 14 de 2 q[uartere]s, si no me haguessan dit q[u]e tal·vegada no la-i podrian portà fins lo mercat vinent y tal vegada més per los molts enbarchs q[u]e diu se fan per aquí. Vist tot això, suspench fins a sa orde, la q[u]e sabuda, cumpliré immediatament. A tota presa y molts apremis se exigeixen los 26 messos de capitació, qual notícia li dono perq[u]è fàsia lo q[u]e li vas recomanar ab la del Anton, y est és lo motiu q[u]e encara no-i pogut arrencar cap diné de tots los censalistas. Deu me doni paciència. En est terreno fa molt fret de resultas de la pedra q[u]e ha caigut en lo vehïnat. Si plovia, sembraríam y después vendríam y vindríam y, quan no, espero lo Anton per saber sa determinació y pasar luego a disfrutar de sa compañía. Exprecions a tots y v[ostra] m[ercè] mània ab tota llibertat al q[u]i la aprecia y véurer-la desitja,
Domingo.
PD: sobretot lo de Macià q[u]e vínguia
