Onclo y s[enyo]r,
Per lo contento que estich, sert tindra v[ostra] m[ercè], tia y cosins del que en esta, sa casa, gosam (per aver-nos N[ostr]e S[eyo]r, lo dijous prop_passat, deslliurat del part a Dionisa y·de ell encomanar-nos un fill, lo·qual batejaren dia de S[an]ta Catarina, foren padrins lo·rector de Ribelles y mi s[enyor]a Marianna de Àger, tia mia, posaren-li nom Àlvaro Antoni Emanuel, de·qui v[ostra] m[ercè] y demés tindran un deute y servidor més) dono est avís a v[ostra] m[ercè], suplicant-li no escuse occasió de manar-nos.
Tinch entès per mi·s[enyo]r [que] v[ostra] m[ercè] té cobrat lo de la ciutat. Estimaré (que ia·és voluntat del pare, lo·qual estimarà prengue la present per pròpia) me face mersè de fer fer un faldilló de cordellets blanch a·la germaneta, sor Maria Gràcia, que ella a·temps m’o té escrit. A·la tia y cosins estimarem prénguen la present·per pròpria, a·qui, com a v[ostra] m[ercè] g[uar]di Deu # y d’esta sa·casa, 9bre 22 de 1663,
Nebot y servidor de v[ostra] m[ercè] q[ue] s[as] m[ans] b[esa],
Joseph de Llenes y de Malla
