Señor meu, en resposta a·la afavorida de v[ostra] m[ercè] de 20 d’este, dech dir que ha estat per mi de singular alegria la notícia del part de d[oñ]a Antònia, axí, per haver-la deslliurada Nostre Señor, com també per haver-li encomanat un fill, que prego al Altíssim lo vejan v[ostres] m[ercès] (juntament ab los avis) en major estat que’l desitgen. D[o]n Pedro y ma filla Getrudis repeteixan lo mateix y tots quedan ab lo desitg que se·li oferesca cosa en què pugam contribuhir a son agrado y servey.
Deu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s, Ba[rcelo]na y octu[br]e 30 de 1728. B[eso] l[es] m[ans] de v[ostra] m[ercè],
D[o]n Juan Baut[is]te de Tàpies y de Solà
De Ferrer y de Sanjoan
