Cervera, juriol 12
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua. Jo i sentit moltícim que v[ostra] m[ercè] ce pensés que jo me abia sentida, però estiga bent cert v[ostra] m[ercè] que no. Lo motiu que jo bas escríurer de aquella manera [és que] jo no cebia com fer-m’u, perquè abia de pagar lo sagat, lo catratro i·are bé lo batre. Jo no’m pensabe que v[ostra] m[ercè] c’enfadés de aquexa manera per enviar-me los recibos, aquí los i torno i estimaré que ## en tornar-los enbiar cap altre begada. V[ostra] m[ercè] perdònia del anfado que jo li donat, perdònia. Penso per·tota aquesta sanmana marxarem Anglesola. Ja li faré a saber com ba. Memòrias al s[enyo]r abat ci és aquí i d[o]n Banet i la s[enyor[a Anjeli i Armanlle. Deu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s, qui de cor lo bol, sa més certa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens.
Molt s[enyo]r meu m[ossè]n Ramon
