Cervera, juny 25
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua i cento que lo s[enyo]r abat estig[u]és ab cuydado de nostra salut, tots estam bons, g[ràcie]s a Deu, lo que v[ostra] m[ercè] me diu en·la sua jo prou buldria que lo Po u·fes, però v[ostra] m[ercè] ja lo conex, ci ell porta una cosa de cap, no para cinó aquella qui porta, i no’n truré res de dir-li cualsabol cosa.
L\'estimaré que’m fàcia lo fabor de enviar’m algun diné, perquè are bé lo sagar, la binya i, des·pués, per pasar la casa. V[ostra] m[ercè] ja deu tení present jo bas dir, en lo que v[ostra] m[ercè] me donaba i ab la tersa, que’n tindria per tems, però me axit molt al contrari. De la tersa no i crobrat re, ans bé, i debem sent i vint lliuras. Ja beu v[ostra] m[ercè] com u·tinch de fer. Li asaguro que’m té tristícima. De aquell dinés que v[ostra] m[ercè] me ba dexà, n\'i comprat alguna camisa per de sota per Po, com té de anar a·fora, i·tenbé i pagat a·casa al Codina de algun gastest que ci abien fet ab aquex tems. Tot en tot ce acaben que un no ce·n’adona. I rebut los bestist del noy i corbatas i xicra i anpolla. Estimaré que còmpria dos parells de mitjas grisas i que cien ben sofertas. No puch més. G[uar]de Deu m[olt]s a[ny]s, qui de cor lo bol, ce cervidora,
Maria Antònia Rialp
