Cervera, juriol 28,
Molt s[enyo]r meu m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua i estich ab cuydado, com v[ostra] m[ercè] me ba escríurer en que me escriuria aquex correu [i] no i-tingut carta, estich ab cuydado que lo cosí no aje tingut alguna nobadat. Estimaré que m’u escrig[u]ia, ci·[hi] a alguna nobadat sobre lo Po, jo no i tinch res que dir, que v[ostres] m[ercès] lo fàcian benir a·buscar cempre que v[ostras] m[ercès] búlg[u]ian. Jo, per tota aquesta senmana, li tindré la roba composta, i, la senmana entran, lo poden enviar a·buscar. V[ostra] m[ercè] pot escríurer per·lo correu del diumenje lo dia que sarà ací lo bolant. Ab quan a·mi, penso que v[ostra] m[ercè] penso que pensaran que jo ti las criaturas tenim de menjar, enbia’m lo que v[ostra] m[ercè] búlgia, jo estaré conten[t]a. Donarà esprecion a·casa Anjeli i demés conagust [sic].
Deu lo g[uar]de m[olt]s any[s], qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp
