Cervera, agost 6
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, estich atordida que v[ostra] m[ercè] no aje rebut carta mia perquè luego li bas tornar resposta en lo que’m diu a·la sua. Jo no·cé què fer-me. Jo molta cosas a·mi no me’n diu res, perquè, ci jo u·cebia, és cert que·no pasaria aban, però, què faré, pobre de mi, jo no li puch modà al·jeni, ci jo o sabia modar-lo, és cert que u-faria. Jo penso que jo esteria més bona i més alegre, però Deu o bol, paciència.
En quan ci [hi] a algun atràs, penso que jo no i tinch culpa. En cuan lo gasto de la casa, penso que no podem pasà ab menos. Jo are paso com puch i ab molta pena la noya per no donar-la a·dida. Lo metje m’u abia dit, que la done luego a·dida, perquè jo estich molt astragada i, com tinch tanta cólica, estich molt flaca, però jo pasaré alguna pena mentre cia profit de la casa. Li torno a dir, m[ossè]n Ramon, ci v[ostra] m[ercè] té algun centí que li dona lo Po, no i tinch culpa. Jo cempre li dich que nosaltres no li pagarem may lo que v[ostra] m[ercè] ha per bé de la casa. Jo o·sento moltícim. No·cé què fer-me, jo buldria que v[ostra] m[ercè] estig[u]és bé i·tot lo de casa enés bé. Ci v[ostra] m[ercè] no sab lo [que] jo me fas de·lo diné, li asaguro que, [si] no ting[u]és de pagar alguna cosa que i agut de pagar, cosa bella, no li damanarà res. V[ostra] m[ercè] ja beu què tinch. Els noys tenen de anar bestist. Jo beu tinch de paga. No conto la noya ni jo perquè pasem de cual_sabol manera i, los noys, pència v[ostra] m[ercè] que i·gasto tant poch com puch. No puch més perquè és tart. Memòria als Anjelin i Armalles.Deu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ra[mo]n
