Cervera, agost, 12
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, me alegraré que v[ostra] m[ercè] lògria perfeta salut i tost [sic] los demés de aquexa casa. Nosaltres o comensem a·pasar-o bé. Lo Micalet estaba molt espallat, però are, g[ràcie]s a Deu, comensa pasar-o bé. Axò [ha] estat lo motiu que no abem anat Anglesola, però i a·fet anar lo Coroleu per béurer lo q[u]e ce a·collit i tenbé per cobrar los cencals. La collita no [ha] estada tan·bona com ce·pensàbem, però penso que encara raplegarem alguna cosa.
Estimaré que fàcia lo·fabor de mirar com·ba lo cotó de taxí i·estimaré que’m tòrnia resposta luego que combé. Penso que Patanàs li ba donà dos rest, estimaré me’ls fàcia tenyí, lo un de color de rosa, lo altre blau. Perdònia que cempre lo canso. Ci v[ostra] m[ercè] vol res, dig[u]i-u. No puch. Deu g[uar]de m[olt]s a[nys]. Memòrias als Anjelin. Qui·de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens
