Cervera, setembre 6.
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, no estich jens centida perquè me figuro que v[ostra] m[ercè] o diu per bé de la casa. Jo habia escrit 12 lliuras perquè me pensaba que no anaba tant cart, però, ci are me’n podia enviar cuatre lliures, però ci·no pot cer, no o·còmpria. Jo prou boldria que d[o]n Ramon no patís de cap manera, li asaguro que mu llabaria de la boca perdonar-li perquè no patís. V[ostra] m[ercè] li pot escríurer a d[o]n Ramon que escríg[u]ia una carta de mició al Po fen-li pensar ab la ubbligacions que té que baje en·cuydado en·gastar, no dich més perquè v[ostra] m[ercè] ja o·farà bé.
Del Po no’n cé·res, no·cé·a·on·para. Té bon fetje, ell biurà. No puch més. Estimaré que’m fàsia lo fabor, ci’n·té, de enviar-me un baraló de bí, perquè lo nostre ce·tornat dolen i, com jo estich en·cinta, temo que’m farà mal. Memòrias als Anjelins. Deu g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp
