Cervera, noembre, 9.
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, me·alegraré que aquestas cuatra rallas lo encuàntrian ab perfeta salut. Vas tení carta de v[ostra] m[ercè], però no sé lo que’m deya perquè lo Po no la ba llejí, per axò no·cé·què respóndre-li. Jo estich esparan de’n·dia en·dia los arimaderos i no los bext i estich ab gran engúnia perquè cuaci no cé la ora de perde-i ab <b>axò. Estimaré que las enbien loego i tenbé deu canas de brucadello permell [sic]. No rapària en comprar, perquè luego que tinderem [sic] occació, li en_biarem dinés. Me escriurà ci té llesta aquella joya i tot ja m’u pot enbia luego, perquè me traurà de engúnia. No puch més.Deu lo g[uar]de m[olt]s a[nys]. Qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens
