Ripoll, 18 janer de 89.
Are que lo paborde de Palau sab lo r[everen]t Garriga a·hont jau, li ofereix la pabordia ab la major galanteria.
Querido Garriga, ab las mateixas veras de un entranyable carinyo que sempre me haveu merescut y me mereixereu, ab la més sincera voluntat del major, més fidel y verdader amich, renunciant, abominant y abjurant tot cumpliment y sombra de ell, ab lo major condor e ingenuïtat de un bon cor y fina voluntat, vos oferesch y poso a la vostra disposició la dignitat de la pabordia de·Palau, constituint-vos duenyo y s[enyo]r absolut de ella, de tots sos béns mobles e immobles, haguts y per haver, veus, drets y accions a ella competents per qualsevol motiu y a qualsevol part del món que siguin, renunciant a tot y a qualsevol dret que, al contrari, me pogués afavorir. En virtut de esta cessió o plena donació podeu vos, sempre que vos passi per la barratinao sempre y quant vos trobeu molestat dels calors y muosquits de eixa capital o sempre que estigueu cansat de dar missas tardas, podeu venir a esta a gosar de las prerrogativas de vostra pabordia, una de las quals constitueix en estar exempt de tota penalitat, pues havent dit lo reso y missa se sen, vol dir, y a qualsevol hora, se han guanyat mil lliuretas a què està arrendada. Vos sou ben duenyo y en ayxò està dit tot.
Lo s[eny]or Joan, a qui saludo ab tota sa família, me escrigué que per tota la semmana dels S[an]ts Reys entregaria lo encàrrech [que] té meu a mi s[enyor]a Margarida Nadal. Jo, inseguint est avís, feu passar lo ordinari de esta a casa Nadal per portar-ho, però me escrigué mi s[enyor]a d[o]ña Margarida que no se li havia entregat res. Vos estimaré vejeu si hi hauria hagut en ayxò, tal vegade, alguna equivocació y, si no està lo recado despatxat, vos estimaré digueu al s[eny]or Joan que li suplico hi porti pressa y que, si hi és a temps, envihï quatre canadellas per quant se’n trenqui alguna. Cuydeu de ayxò com de cosa vostra y disposeu de vostre verdader amich y apassionat,
Joseph Parrella y Rialp, monge pab[or]de.
