Cerv[er]a, 7 febrer de 1791
Amich y dueño m[ossè]n Ramon, rebí la de v[ostra] m[ercè] ab lo major gust, alegrant-me de la sua salut. Participo a·v[ostra] m[ercè] q[u]e la tia no veu la carta q[u]e vostra mercè li escriu en lo próxim passat correu perq[u]è lo oncle la veu primer y la cremà tot seguit, però jo sens oir-li res a ell, enseñí la mia a·la tia, junt ab la inclusa, después vas pillar una ocasió y a solas al vas envestir, fet un lleó i predicant-lo i responent a sos reparos y, d’esta manera, vas lograr felís victòria y apartar-lo del propòsit de véndrer la casa. Estich cert q[u]e haurem lograt una victòria al gust de v[ostra] m[ercè] y de·la tia, q[u]e estaba sentidíssima y penetrada al véurer q[u]e de ningún modo podia persuadir al oncle a no vendrer la casa, especialment conexent ella q[u]e era llençar a terra la casa y pérdre una finca de molta consideració. V[ostra] m[ercè] cregui q[u]e la tia hi ha fet tot quant ha sabut y més del q[u]e podia, de beras, en bonas y enfadant-s’i, però v[ostra] m[ercè] ja conex al geni de ell, arrimadíssim a·la sua, invencible en sos proyectes, però, en fi, ja no’s podem tots alegrar de q[u]e Deu ha permès un extraordinari fent-lo mudar de inten. La tia me ha encarregat dir-li q[u]e ella ha fet quant ha pogut y q[u]e v[ostra] m[ercè] ja conex al seu geni del oncle y q[u]e ella escriurà a·v[ostra[ m[ercè] altre correu, pues ara està molt ocupada ab la pubilla Pocorull de Lleida, q[u]e ab la Maria Fran[cis]ca Bufalà, la té en casa p[e]r ocasió de·la festa del S[an]t Misteri. V[ostra] m[ercè] mània al q[u]e prega a Deu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s, son més aff[ec]te y seg[u]r s[ervid]or,
Joseph de Parrella
