Fitxa de la carta

Tia i molt senyora mia, mas contínuas ocupacions no me havian fins are donat lloch de mirar los comptes y differèncias de eixa casa de Rialp ab la de Costa, las que he are mirat y tinch comprès que totas las disputas naixen de la molta armonia y correspondència de las dos casas. He vist los càrrechs y descàrrechs y de tot ben mirat ne resulta una confusió que no és fàcil poder-ne averiguar la veritat. Est matí me he vist amb d[o]ña Ignès y lo p[are] Pi y los he fet evidència de dita confusió, los he fet tantbé véurer que, en forsa de la concòrdia del any 1751, no deu v[ostra] m[ercè] encarregar-se lo censal de S[an]t Just. En vista de tot lo que los he proposat, que, en primer lloch, no se pàrlia més dels comptes; en segon lloch, que la casa de Costa se encarrèguia lo censal de S[an]t Just y, en tercer lloch, que los hereus de Costa paguen a v[ostra] m[ercè] las pensions cessas y vencederas de son dot, a lo menos des·de la mort de d[o]n Manuel. En quant al primer y segon capítol, después de varias disputas, han convingut a ma proposició, però, en quant al tercer capítol, convenen en pagar a v[ostra] m[ercè] la pensió vensuda en 1768 y la vencedera en maig de 1769, ab las que en avant venceran.

Únicament recau la disputa en la pensió vensuda en maig de 1767 y en porrata de 1766, pues d[o]n Manuel morí en octubre de 1765. Jo (si bé me apar que és millor deixar-se tallar de la capa que gastar y sufrir las impertinèncias de una causa) no he volgut donar-los paraula, escusant-me que ne donaria part a v[ostra] m[ercè] y que aguardaríam sa resposta per tirar y firmar la concòrdia.

En tot cas que v[ostra] m[ercè] convinga en lo expressat progecte, no deu fer més que donar-me avís, pues jo ja tinch procura de v[ostra] m[ercè] per concordar y, en falta mia, la té tantbé d[o]n Josep Solà, son germà y m[ol]t señor meu.

Jo (a Deu g[ràcie]s) continuo felisment en esta de Barcelona y tinch bonas notícias de Torelló que suplico al S[enyo]r tenir-las iguals de v[ostra] m[ercè] y del cusí y cusina que abrasso de cor, sens omitir mas expressions al r[everen]t Ramon y mos atents obsequis a la casa de Pujalt. Mas dependèncias se van rematant, però encare penso estar en esta fins a mitja Quaresma, a·hont y en qualsavol part, suplico a v[ostra] m[ercè] me mane y, al S[enyo]r, que la g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que desitjo.

Bar[celo]na y febrer 3 de [17]69.

B[eso] l[es] m[an]s de v[ostra] m[ercè]. Son nebot que de tot cor la vol y desitja servir-la,

Ramon de Parrella y de Rialp

[PD:] Acabat de escríurer esta ha vingut lo procurador de la s[enyor]a Soler y Gusman y ha fet ostensió de recibos ab què consta que d[o]n Joseph Solà ha cobrat los censos fins al any 1768 inclusive, així que convé que v[ostra] m[ercè] no tinga més que un procurador de cobransas, altrament may tindrà las cosas en clar.