Molt señora mia, li vas escríurer dias ha y com no he tingut resposta, me temo se aurà extraviat la carta, i deya que son difunt marit nos feu comprar una part dels grans q[ue] recull d[o]n Pau de Bufalà en sas terras y molí, constituhïn-se dit son marit fiansa ab escriptura de ters q[u]e y apenas va obligar en res a dit d[o]n Pau. Habia escrit a est si me volia véndrer lo molí y no’m contextà a ninguna carta. A quants me aconsello me diuen que dech haber-las ab v[ostra] m[ercè], que’m seria un fortíssim q[u]e vi sentiment que v[ostra] m[ercè] n’e partís en res ni per res, perquè li so verdader amich. Si jo li comprava lo molí, v[ostra] m[ercè] se eixiria de obligació, li arrendarem y # molts anys que no’ns paga ni’ns vol dar la part [que] nos toca dels grans . A·par que ni v[ostra] m[ercè] ni jo podem mirar-nos-u ab indiferència. Encara que fos fer vaxar lo Fran[cis]co, son fill, o altre en esta sa casa y junts nos presentaríam devant de dit d[o]n Pau, li faríam en casa lo càrrechs y segurament que·n’eixiríam. A·par que’ns combé a tots. Ab esta ocasió me oferesch per servir-la y donar-li exprecions de ma família. És quant se li ofereis a son més af[ec]te,
Bonav[entur]a Codina.
Cervera y d[esem]bre 1 de 1808
