Fitxa de la carta

Anglesola, 29 de no[v]e[m]bre de 1822.

Mi·sinyora, li fa[i]g sabé que 4 dias pel camí y ar[r]ibat a·casa cens nobadat, lo q[u]e, caràsias [sic] [a] Deu, te_nim una sahó cumplerta del tot y anam regan als farugats y estam en fe q[u]e regarem tot lo q[u]e tinim sembrat. En esta n’i·a mols q[u]e sem[b]ren y més se’n ce[m]braria. Yo no·bulgut sen_brà sinó lo feriynal [sic] de l’era, que an·trat 13 cortans de ordi, perq[u]è me·aparexs que ay de un samenté tan tardà me·aprxeis [sic] q[u]e an tenim prou de·semb[r]at, lo q[u]e Deu bulca pug[u]és[e]m dir y e·sembrat més.

En esta fa un tep temps mol bo, no fet negnuna [sic] glasada. Lo dia 23 peren presen bam desfé las adu al aulibas, la part de·bose mestè li ba tocà 4 cortans y mig de oli, lo q[u]e hag di que bose·mestè astaba cens oli y li hag di q[u]e li abiés, però lo Ton fa mol lo·serio, lo que a·mi poch me·inporta.

Tantas esprisions, do[n]ya Ysabel mol con_tenta de la resposta y esprisions a tos los de sa·casa y bose·mestè los pot pender [sic] a la mida de son grado. Mània son cegur cerbidor que més l’astima de·cor.

Juan Prats